| Arriba un dels dies més “Top” de les vacances. És el dia que arribarem a l’espectacular Badia de Kotor. I no serà una arribada “normal”, a través d’un recorregut paisatgístic per el seu fiord, venint des de la direcció de Herceg-Novi, per exemple. No, no, serà una arribada impressionant arribant a la Badia de Kotor des del seu punt més alt darrera del poble. Arribarem per una de les carreteres més impressionants que haurem recorregut mai, o millor dit, més que una carretera sembla un mirador natural del fiord. Abans, però, d’arribar a la Badia de Kotor, anirem a conèixer la ciutat de Cetinje, ja que portem dues nits aquí i segurament no hem anat a visitar-hi res. Passejarem pels carrers de vianants del centre, i entrarem en algun dels museus que té, i també al seu monestir. Vist Cetinje, anirem cap al poble de Kotor per la carretera espectacular que abans hem explicat. Un cop a Kotor, visitarem la ciutat emmurallada i explorarem tots els racons que puguem, així com la seva fortalesa de Sant Joan, on en principi la pujarem per veure les vistes des de dalt. |
Cetinje és l’antiga capital de Montenegro però, en l’actualitat, només es respira calma i molta cultura. Entre altres llocs, has de visitar sí o sí el Monestir de Cetinje i passejar per els bonics carrers de vianants del centre. A més d’una gran varietat d’edificis d’estil neobarroc, neorromànic, cubista i Art Nouveau executats a finals del segle XIX, Cetinje conta amb varis llocs d’interès. Per exemple, en la zona de Malo Guvno s’hi troba el Monestir de Cetinje i el Palau de Biljarda, el museu de Njegos. El monestir actual és obra de 1701, una reconstrucció ciutadana després de la destrucció esdevinguda anteriorment. El monestir conserva relíquies famoses en el mon sencer com la mà dreta de Sant Joan Baptista. Es poden visitar moltes estances de forma gratuïta, encara que en totes parts veureu invitacions a fer donatius. L’entrada al monestir és gratuïta.
L’antiga cort del rei Nicolau Petrovic, edificada en el 1867 acull avui el Museu Nacional de Montenegro (Narodni muzej Crne Gore) que reuneix el Museu Històric, el Museu Etnogràfic, el Museu Artístic, el Museu del Rei Nikola, i el Palau Biljarda (seu del Museu de Petar II Petrovic Njegos) que té un interessant mapa de grans dimensions del relleu en 3 dimensions de Montenegro. Els horaris d’obertura del Museu Nacional de Montenegro son de les 8h a les 15h.
Passejar per Cetinje ja és de per sí un exercici agradable per a la vista, amb places animades, geladeries, restaurants i cafeteries amb terrasses que aporten un aire càlid per a viure.
Uns altres dos edificis religiosos de Cetinje son l’Església del Naixement de la Verge (Vlaska) i l’Església Na Cipuru (Cipur), que es va construir sobre les restes del monestir Crnojevic.
Com podeu comprovar, a Cetinje hi ha molt per veure. Per això mateix, és el destí més visitat per els propis montenegrins. La visita a Cetinje no es completa si no es visiten els seus dos carrers principals. La millor manera d’abordar-los és entrant per la Plaça Kralja Nikole, recórrer Njegoseva fins al final i tornar per la Baj Pivljanina, que és la paral·lela.
En aquests carrers hi trobarem museus, botigues, restaurants i tot el necessari per a tornar a casa amb menys euros dels que teníeu en un primer moment.
Un altre lloc per visitar d’entrada gratuïta, és la petita església de Vlatch, amb un cementiri, i que presenta com a curiositat que la tanca està feta amb cartutxos de pólvora otomans, reminiscència de les guerres.
Menció a part mereix el tema dels restaurants. A Cetinje hi trobarem moltíssims establiments en els que menjar, prendre un aperitiu o simplement prendre un tè a mitja tarda. És possiblement la ciutat de Montenegro que més oferta té.
Per cert, Cetinje és la ciutat en la que té fixada la seva residència el Primer Ministre de Montenegro. Amb una mica de sort, ens el podem trobar pel carrer.
Un cop hem “patejat” els dos carrers principals i hem visitat el Monestir de Cetinje i algun museu (com el Museu Nacional de Montenegro), serà l’hora d’agafar el cotxe i anar-nos-en en direcció a la Badia de Kotor.
Per obtenir les millors vistes, agafarem la carretera que en el dia anterior vàrem fer per anar fins al Mausoleu de Njegos. Abans d’arribar a l’aparcament del Mausoleu, a mà esquerra hi ha un trencall que indica “Kotor”.
Just en el creuament de la fotografia, com hem dit, hi ha un petit cartell que indica la direcció cap a Kotor. Al principi sembla una pista sense asfaltar però, no ho dubtis, segueix cap endavant perquè és una de les carreteres més impressionants que haurem recorregut mai. Sempre en descens, 32 corbes tancades ens apropen cap al paratge més bonic del país, la Badia de Kotor. Més que una carretera, sembla un mirador natural del fiord. No podràs evitar de parar-te cada pocs metres. La carretera és simplement espectacular.
Des del trencall que hem dit fins a Kotor hi ha uns 29,9 kilòmetres (que es fan segons google maps en uns 48 minuts). Els primers 9 kilòmetres son per una carretera estreta sense nomenclatura. Els següents kilòmetres son per la carretera P1. En els primers kilòmetres és on hi ha els millors miradors de la Badia de Kotor, que coincideixen amb la màxima alçada de la carretera. Un cop a la carretera P1 arribarem al “Kotor Serpentine”, una successió endiablada de corbes que converteix aquesta carretera amb una mena d’escala gegant que baixa per la muntanya:
Finalment arribem al poble de Kotor, i anirem a buscar el nostre allotjament per a deixar-hi aparcat el cotxe i així no tenir-lo de tocar. En aquest allotjament ens hi estarem 3 nits, temps suficient per veure al complet aquesta meravella de la naturalesa de la Badia de Kotor:
| Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Nice apartment near the Old Town. Adreça: Škaljari bb. KOTOR. Preu: 44,00€/nit (total de 132€) 2) Apartments Casa Mia. Adreça: Dobrota bb. KOTOR. Preu: 64,00€/nit (total de 192€) |
En el temps que ens queda del dia d’avui, visitarem el poble de Kotor i explorarem tots els racons per dins les muralles. La millor recomanació que us podem fer és que visitem el poble de Kotor per la tarda, quan tots els turistes que desembarquen en els creuers ja han marxat. I així ho hem planificat. Així sí, estrets i laberíntics carrers empedrats, places amb molt d’ambient, zones desertes només per a tu, i la sensació d’estar en una ciutat única.
El nostre passeig per el casc antic de Kotor començarà per la Porta Marina o entrada principal de la ciutat.
La Porta Marina, enfront de la Badia, és el millor lloc per iniciar la visita. Intenta imaginar-t’ho com era en el passat, sense carretera i aparcament, només una gran plaça triangular junt al mar i un port en el que atracaven els velers. Com a Venècia, l’accés principal a Kotor era per mar i sobre la Porta Marina el lleó alat de la Serenísima República donava la benvinguda als visitants. Ara, la placa està incrustada en el mur, una mica a la dreta, i en la porta hi ha una inscripció menys romàntica que commemora la data de l’alliberació de Kotor durant la Segona Guerra Mundial.
La Porta Marina data de 1555 i està decorada amb motius renaixentistes i barrocs. Hi ha un relleu gòtic del segle XV en el cantó dret del passatge voltat, que representa a la Verge i a Crist en el tron. Després de passar la porta arribes a la plaça principal de Kotor, la Plaça d’Armes (Trg od oruzja), avui plena de terrasses.
La Plaça està presidida per una preciosa Torre del Rellotge d’estil barroc (segle XVII) i una picota piramidal en la que els criminals eren castigats per les seves malifetes. Les seqüeles dels nombrosos terratrèmols i guerres son evidents en gran part de la ciutat i aquests dos monuments no en són una excepció. La picota és una rèplica de l’original que fou destruït durant la Segona Guerra Mundial, i la Torre del Rellotge està lleugerament inclinada per l’efecte de varis terratrèmols sobre els seus fonaments. La inclinació és particularment evident quan se la mira des del costat dret.
En l’extrem esquerre de la plaça hi ha l’Arsenal Venecià (edifici de la dreta), antic dipòsit d’armes del que rep el nom la plaça. El carreró a la seva esquerra porta al que era un dels baluarts, anomenat “Citadela”, i que té una vista fantàstica de la Badia i de la ciutat amb les seves muralles. A l’esquerra de l’Arsenal està el Vell Ajuntament, que data de 1762 però fou completament remodelat en estil neoclàssic en el 1904. La façana que dóna a la plaça va resultar molt danyada per el terratrèmol de 1979 i va tenir que ésser completament renovada. Des de la seva construcció fins a l’actualitat l’edifici ha servit per a molts propòsits, incloent un teatre durant la ocupació francesa i des de llavors els locals el coneixen com el Teatre Francès o de Napoleó. Actualment és un hotel de luxe.
L’edifici allargat amb la balconada coberta és el Palau del Príncep o residència del Prebost venecià. És un edifici modest construït en el 1763 amb funcions militars: va servir com a magatzem i presó militar, i per allotjar a soldats i oficials. La torre massissa que està a l’extrem del palau, junt enfront de la Torre del Rellotge, era un edifici de la guàrdia de la ciutat.
Enfront de la torre del rellotge, a l’altre cantó de la Plaça, hi ha els Palaus Bizanci i Beskuca. El Palau Bizanti és del segle XIV i és l’edifici de tres plantes en el que està l’oficina de correus. Els Bizantis foren una família rica i eminent de Kotor el membre més notable de la qual fou un tal Gerolamo, que va comandar la única galera de Kotor que va participar a la batalla de Lepant, la “San Trifón”. Lamentablement no va tenir molta fortuna, doncs el navili estava entre les 15 galeres cristianes enfonsades el dia de la batalla, de una armada composta per 232 naus. Del Palau Beskuca hi destaca el bonic portal gòtic en la travessera al seu cantó esquerre. Aquest portal pertanyia originàriament al Palau Bizanti, però es va traslladar aquí després del terratrèmol de 1667. Els Beskuca son coneguts per un arrogant avant-passat, el compte Jozo, qui públicament es va proposar posseir cent cases. Com que el seu cognom no era molt prometedor, doncs Beskuca significa literalment “sense casa”, el va canviar per “Stokuca”, en el que sto significa “Cent”. Jozo no va aconseguir el seu ambiciós objectiu i els seus descendents varen recuperar l’antic cognom.
El carrer entre ambdós edificis porta a la Plaça de la Farina, que s’anomena així per els magatzems que hi havia abans aquí. A l’entrada de la plaça s’hi troba el Cafè Cesare, que fou una capella construïda en el 1345 per a la família Buca, tal i com reflexa la placa que està penjada en el mur original de l’església, i que ara està integrat en la paret del cafè. Els edificis més cridaners de la plaça son els palaus Pima i Buca.
Passant la Plaça de la Farina s’arriba a la Plaça central de Kotor que està dominada per la catedral de San Trifón, però que té altres edificis interessants com l’Ajuntament, el primer a la dreta, i el Palau Episcopal, a l’esquerra de la catedral. Aquest palau és la seu de la diòcesis de Kotor, que és la institució activa més antiga de la ciutat i de la que es conserven proves de la seva existència tant enrere com a l’any 530. L’actual seu de la diòcesis fou part del Palau de la família Drago abans de que fos donat a l’Església Catòlica en el 1333. La majoria de l’arquitectura gòtica de Kotor fou destruïda durant els successius terratrèmols, incloent aquest palau que es va reconstruir en un barroc molt modest; però es conserven alguns bonics elements gòtics, com la finestra en la galeria que connecta el palau amb el episcopat.
La primera església dedicada a San Trifón es va construir en el segle IX, però fou substituïda per una catedral romànica tres segles després. La barreja renaixentista i barroca de l’edifici actual es deu a les reformes successives després de cada terratrèmol, dels quals el pitjor fou probablement el de 1667 quan les torres i la façana es van esfondrar sobre el Palau del Príncep, matant al Prebost venecià i a tota la seva família. Més tard tant el pòrtic com les torres es varen reconstruir en estil barroc, i la residencia del Prebost es va traslladar a un lloc més segur en la Plaça d’Armes. La nau de la dreta també fou enderrocada completament i reconstruïda a finals del segle XIX, com s’observa clarament des de l’interior.
L’església consta de tres naus separades per pilastres i columnes que es creu que provenen d’algun temple romà de les rodalies. En l’intradós d’alguns arcs es conserven restes de les pintures murals que antigament cobrien tot l’interior de l’església. Començant la visita per la nau de la dreta, als peus de la mateixa hi ha un sarcòfag de pedra amb les restes d’Andrea Saracenis, i sobre ell, la Crucifixió de Jacopo da Ponte Bassano, un dels pintors més destacats del Cinquecento venecià. Kotor va patir varis brots de plaga, així que el primer altar de la nau està consagrat a Sant Roc, el sant del segle XIV que va dedicar la seva vida a cuidar dels infectats de la pesta negra, de la que ell mateix es va contagiar i va patir greus seqüeles en una cama, com mostra l’estàtua. Una mica més endavant està l’altar de la Santa creu i en l’absis un altar de plata de finals del segle XVII que solia ser part de l’altar principal de la catedral.
L’absis central està decorat amb un retaule daurat realitzat per orfebres locals en el segle XV, però l’obra d’art més destacada de tota la catedral és el cibori, una peça mestra de 1362 amb una banda amb relleus que narren escenes de la vida de San Trifón. En la nau de l’esquerra hi ha un altar dedicat a Sant Nicolau i un altre a la Verge María. L’últim conté una icona de plata molt voluminosa i una col·lecció d’ofrenes votives a la verge, moltes de les quals les feren els mariners per sobreviure a dificultats durant les seves travesses.
Junt amb aquest altar i just enfront de l’entrada està l’escalinata que porta al reliquiari, que fou afegit a la catedral a finals del segle XVII. La capella barroca està tancada per una tanca de metall de la que hi penja un estremidor crucifix de fusta del segle XIII. Les relíquies de San Trifón estan en la urna de marbre que sostenen dos àngels i en la que hi ha una estàtua pregant del sant, tot obra de l’escultor venecià Francesco Penso Cabianca. El sarcòfag de plata conté les relíquies del cos, mentres que la urna daurada a la seva dreta guarda el “Cap Gloriós” del sant. Les vitrines de la capella exhibeixen unes altres 58 relíquies, entre les que està una suposada estella de la Santa Creu.
L’entrada a la catedral costa 2,5€ per persona i obre de 9h a 20h durant els mesos estivals. Com hem dit, estem parlant d’una de les catedrals més antigues d’Europa.
Des de la plaça San Trifón, passant sota de l’arc del Palau Drago s’arriba a l’antiga Presó Austríaca, un massís edifici ubicat en una preciosa i pintoresca placeta amb una font de bronze de lo més elegant i que encara funciona. Mirant a la font, les escales de la dreta porten a una minúscula església ortodoxa consagrada a Sant Pere de Cetinje (Sveti Petar Cetinjski). Darrera de l’església, girant a la dreta i després a l’esquerra per el primer o segon carreró s’arriba a la Plaça del Museu, en la que l’edifici més important és el Palau Grgurina que alberga el Museu Marítim:
La noble família dels Grgurina es va traslladar a Kotor durant el segle XVII des de Istria, en el nord de Croàcia, i durant el XVIII es construïren aquest palau barroc amb pedra de la també croata illa de Korcula. Un dels membres de la família, el Bisbe Marco Antonio Grgurina va donar l’edifici per a usos públics i des de llavors ha albergat successivament l’administració de la ciutat, el quarter militar austríac, el govern del districte, el primer museu de l’Armada de la Boka Kotorska, i finalment, des del final de la Segona Guerra Mundial, el Museu Marítim de Montenegro (Pomorski muzej).
Aquest interessant museu ajuda a entendre la importància de Kotor en la història del Mediterrani i la intensa relació entre el mar i la ciutat. L’exposició inclou un gran nombre de maquetes navals, vells mapes i plànols, armes, retrats dels mariners més anomenats de la Boka, i records dels episodis més heroics de la història marítima local. Desgraciadament no hi ha panells explicatius en anglès, però si no has optat per l’audioguia pots preguntar a alguns dels guies en les sales, que estaran encantats d’ajudar-te.
En juliol i agost, el museu obre tots els dies de 8h a 23h. L’entrada val 2€ per persona i disposen d’audio-guies en cinc idiomes diferents (2€).
Anant per el carrer de l’esquerre del museu s’arriba a la font més bonica i antiga de la ciutat, de finals del segle XVII, coneguda com a Karampana. Durant molt de temps fou la única font d’aigua potable de la ciutat, al voltant de la qual les dones s’hi reunien per rentar les robes i, com diuen els locals, parlar de les últimes xafarderies. El mecanisme encara funciona, i després de provar una mica, és fàcil de trobar la posició per mantenir corrent el doll d’aigua.
Deixant la Karampana a l’esquerra s’arriba a la Plaça de Sant Lluc, que és una altra de les més característiques de la ciutat. L’església que li dóna nom a la plaça està graciosament ubicada a la dreta, sense cap tipus d’ordre aparent amb la distribució del conjunt. Darrera de l’absis de l’església hi ha un carreró que porta a una altra placeta (Plaça de la Llet), en la que hi ha una altra font i un preciós edifici barroc amb una imponent escala, reconvertit en hotelet de luxe. De tornada a la plaça de Sant Lluc, a més de l’església homònima està la de Sant Nicolau.
Església de Sant Lluc: Aquesta capelleta es va construir en el 1195 i és l’únic edifici històric que no ha sofert grans danys durant els terratrèmols que varen destruir la ciutat en el passat mil·lenni. L’exterior és romànic mentres que l’interior estava decorat amb frescos seguint els cànons bizantins, però només es conserva un fragment en el mur dret. El retaule és del segle XVII i l’autor és Dimitrije, mestre fundador de l’escola dels Rafailovici, que va produir les millors icones de Montenegro. Durant el segle XVIII es va afegir a l’esquerra del retaule una capelleta encantadora coberta amb frescos pintats per mestres cretencs i dedicada a Sant Espiridón.
Originàriament aquesta església fou el principal temple catòlic de la ciutat, però l’arribada massiva de refugiats montenegrins fugint dels turcs a mitjans del segle XVII va portar a què s’instal·lés un altar ortodox a l’església. El temple fou usat per ambdues confessions fins que l’altar catòlic fou retirat durant l’ocupació de la ciutat per les tropes de Napoleó.
L’església és oberta de 9h a 13h i de 17h a 22h. Entrada gratuïta.
Església de Sant Nicolau: En aquest lloc hi havia un monestir dominic consagrat a Sant Nicolau (Sveti Nikola) i construït en el segle XVI, però un incendi el va arrasar en 1896 i pocs anys després es va construir aquesta església en estil pseudo-bizantí. És difícil dir si crida més l’atenció la “mole” de l’edifici o la vistosa bandera de l’església ortodoxa serbia que penja de la façana. A dins no hi ha res realment interessant, excepte una altra gran bandera penjant del cor i un iconostasi neoclàssic amb quatre enormes icones hiperrealistes gràcies a l’efecte de la curvatura del panell de fusta.
L’església és oberta de 8h a 13h i de 17h a 22h. Entrada gratuïta.
Deixant l’església de Sant Nicolau a l’esquerra s’arriba a la placeta de Santa Maria, presidida per l’església homònima, coneguda també com a Església de la beata Hosanna (Crkva Blazene Ozane). Es va construir en el 1221 en estil romànic i poc després l’interior fou cobert de frescos pintats per mestres grecs, dels quals es conserva la firma d’un, MANOΥΛΩζ, en l’espatlla de Sant Gabriel, en el mur a la dreta de l’entrada. El campanar es va afegir molt més tard, a finals del segle XVIII, i la porta de bronze que representa escenes de la vida de la beata la va realitzar en el 1985 l’escultor croat Vasko Lipovac. Desgraciadament, aquesta bonica església està quasi sempre tancada, excepte en els horaris de missa (dijous a les 20h durant l’estiu) o ocasionalment durant concerts de música clàssica durant l’estiu.
En el primer altar de la nau, a l’esquerra, es conserva en un sarcòfag de vidre la mòmia de la beata Hosana. Les mans de la mòmia son visibles creuades sobre el pit; afortunadament la resta del cos està cobert amb un hàbit i la cara amb una màscara. Hosana va néixer en el 1493 en un petit poble en el Montenegro muntanyós, filla de pares ortodoxes i anomenada Katarina Kosic com a nom de pila. Era una pastoreta que des de molt petita va començar a tenir estranyes visions mentres guardava el bestiar. Als 12 anys es va mudar a Kotor a servir en el palau de la família Buca, i fou probablement per la influència dels seus patrons catòlics per lo què Catarina es va convertir al catolicisme. En el 1515 va ingressar en la ordre de les dominiques amb el nom de Hosanna en honor a la també beata Hosanna de Mantúa, que era contemporània seva. Fou una anacoreta que va viure més de 50 anys tancada en una cel·la en la que rebia visites dels ciutadans de Kotor que buscaven consell i protecció, com en 1539, quan segons la tradició local la ciutat fou assetjada per el capità Barbarroja amb 200 vaixells i 30.000 homes, ni més ni menys. Considerant les dimensions de la Badia i de la ciutat mateixa, comprensiblement els habitants estaven terroritzats, però, i qui sap si gràcies a la intercessió de Hosana, varen aconseguir resistir al setge. Hosana fou beatificada en el 1934 i actualment es considera, junt amb Sant Trifón, patrona de Kotor.
Darrera de l’església de Santa Maria està el Palau Grubonja, que data del segle XVI però fou completament reconstruït en el 1955, quan es va desmuntar i es va refer pedra a pedra. L’interès de l’edifici els ho dóna l’escut d’armes amb la calavera, la serp, els ossos i el monograma de Crist IHS, pel que se’l considera l’emblema de la farmàcia de la ciutat, que es menciona per primera vegada en l’any 1326. En la cantonada oposada de la plaça, darrera de la font hi ha unes escales que menen a una part de les muralles en la que durant l’estiu s’instal·la un escenari per a concerts i balls folklòrics. Des d’allí hi ha també una bonica vista del rierol Skurda.
La porta de la ciutat en aquesta plaça és l’accés nord a la ciutat, l’anomenada Porta del Riu. Sobre ella, en la part exterior, hi ha una placa amb el lleó alat venecià de Sant Marc i altres amb textos en llatí que recorden que la porta es va construir en 1540 per a commemorar la defensa victoriosa de la ciutat contra l’atac de Barbarroja l’any anterior.
Originàriament hi havia un pont de fusta llevadís per a creuar el riu Skurda, que portava al “mercat montenegrí”. I és que des d’aquí, mirant al turó darrera la muralla es veu la carretera que, serpentejant i empinadíssima, era expressivament anomenada l’”escala de Cattaro” (“The Kottor Ladder”) i fou fins al 1879 l’únic camí al Montenegro interior. Per aquí descendien els montenegrins de Cetinje i Njegusi per vendre la seva carn, mel, llets i formatges, i pujaven carregant amb productes d’artesania i armes per la seva resistència contra els turcs. Fins la cima hi ha uns 20 kilòmetres, encara que es pot recórrer un tram menor i accedir a la part alta de les muralles a través d’una porta anomenada “Spiljarska”.
La nostra intenció no és fer la “the Kottor Ladder”, únicament ens interessaria arribar fins a la Fortalesa de Sant Joan, fins a la qual hi ha uns 1350 graons i s’accedeix per dins les muralles de la ciutat. És un mirador privilegiat amb unes vistes d’infart:
Per accedir per les muralles i arribar-hi, és necessari pagar una entrada de 2€ per persona. Els horaris d’obertura de les muralles son de les 8h del matí a les 20h del vespre, durant els mesos d’estiu.
Si us interessa, també hi ha la possibilitat de realitzar un tour gratuït guiat per la ciutat de Kottor. S’anomena “Free Walking Tour”, i surt tots els dies a les 11h del matí. Surt de la torre del rellotge. Té una durada d’1 hora i 30 minuts. Us deixo l’enllaç: KOTOR FREE CITY TOUR (montenegrohostel.com) Per finalitzar amb les atraccions de la ciutat de Kotor, us hem de comentar una última cosa. Kotor és coneguda com la ciutat dels gats. I hi ha el Museu del Gat a Kotor (Kotor Cats Museum). Nosaltres us el recomanem. S’ubica darrera de la Plaça d’Armes. La idea de crear un museu dedicat als gats va néixer després d’haver confluït en les col·leccions del Centre Internacional per l’Adopció dels Gats “Badoer” de Venècia un important llegat per part de la contesa Francesca Montereale Mantica. Aquest material unit a lo acumulat en els últims 10 anys, s’ha revelat extremadament interessant i abasta principalment moltes àrees de la gràfica distribuït en les següents seccions: gravats antics, litografies, targetes de felicitació, targetes postals, fotografies, cartells, menús, monedes, segells, factures comercials, publicitat, llibres infantils, quaderns escolars, caixes, articles per el tabac, etc…
Així doncs, un cop visitada la ciutat de Kotor i haver explorat a tots els seus racons i raconets, donem per finalitzada la jornada del dia d’avui, que ha estat un dels dies més intensos del viatge.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 46,40km en un temps de 1h 15min):
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari