| Avui és el primer dia que passarem a la magnífica Costa Adriàtica de Montenegro. És un dels seus reclams turístics més importants. Pel matí visitarem els racons de la ciutat vella d’Ulcinj (Stari Grad). Seguirem amb la nostra road-trip en la direcció oest per la costa adriàtica fent uns 27 kilòmetres per arribar a una de les meravelles de la costa, la ciutat vella de Bar (Stari Bar). I per acabar i finalitzar el dia, ens desplaçarem uns 35 kilòmetres més a l’oest per anar a trobar una de les joies de la corona de Montenegro: la península de Sveti Stefan, que és on als voltants, hi tenim el nostre allotjament. |
Un cop hem esmorzat ens posarem a recórrer l’Ulcinj Stari Grad, la ciutat vella d’Ulcinj. Com hem dit anteriorment, amb més de 2000 anys d’existència, és una de les més antigues ciutats de l’Adriàtic.
Està situada en una petita península emmurallada juntament amb la ciutat moderna. Les parts de més antiguitat de la muralla son de l’època iliria.
Dins d’aquesta ciutadella es poden veure alguns dels monuments més importants d’Ulcinj, com la Torre dels Balsic, el Palau i la Cort, l’església-mesquita on està el Museu de la Ciutat i el Mercat d’Esclaus.
Explica la llegenda que el mateix Miguel de Cervantes fou un d’aquests esclaus i que no hauria estat empresonat a Argel, sinó a Ulcinj. Segons aquesta història, el nom de Dulcinea vindria de Città d’Ulcino.
Amb una majoria de població albanesa (61%), aquesta ciutat constitueix un mosaic de cultures i religions i un exemple de convivència poc comú en els Balcans. El seu casc històric ha protagonitzat un sense fi d’històries de pirates (en el segle XVII la ciutat era un mercat molt pròsper d’esclaus capturats per pirates) i avui en dia s’erigeix en una veritable joia arquitectònica gràcies a la seva ciutadella i els seus murs ilírics, de més de 2.500 anys.
Passejar pels seus carrers empedrats, prendre’s una rakjia al capvespre amb unes vistes espectaculars des de qualsevol restaurant del casc històric, visitar les nombroses mesquites i edificis d’estil otomà o prendre’s un bany en alguna de les platges de la ciutat, son activitats obligades a Ulcinj.
| A fora del casc antic de la ciutat hi ha altres atraccions que també son importants, com la illa Ada Bojana, la qual està formada a partir del delta del riu Bojana, que separa Montenegro d’Albània. És un destí molt turístic per la seva llarga platja de sorra i també per tenir una de les poques platges naturistes del país. La desembocadura del Bojana és, a més, un lloc únic pels amants de la naturalesa, ja que en aquesta zona hi viuen un gran nombre d’espècies diferents de plantes i animals. |
| Una altra atracció és el poble de Shas o Svac. Explica la llegenda que aquest antic poble, ubicat en un turó prop del Llac Sas, tenia tantes esglésies com dies té l’any. El cert és que, segons les restes trobades, no devia haver-hi més de deu. D’elles destaquen l’Església de Sant Joan i la de Santa Maria, ambdues en ruïnes. El llac proper és lloc de descans de nombroses aus migratòries, com cigonyes, garses i cormorans. |
| La Badia Valdanos, a uns 5 kilòmetres d’Ulcinj, és una tranquil·la badia envoltada d’oliveres en la que es troba una de les platges més famoses de la regió. S’estima que hi ha unes 18.000 oliveres, moltes de les quals tenen varis centenars d’anys d’edat. Per això, aquesta zona està especialment protegida i està considerada com un exemple viu del tradicional cultiu de l’olivera a Montenegro. |
En la nostra road-trip no hi ha hagut temps per visitar aquestes últimes tres atraccions exposades. Únicament hem cregut convenient veure a fons el Casc Històric d’Ulcinj. Un cop visitat, de seguida ens posem en marxa fins a l’antiga ciutat de Bar (Stari Bar), a uns 5 kilòmetres a l’interior de la nova ciutat de Bar, la qual s’equipara a un centre massificat de turisme de sol i platja.
Arribem a Stari Bar al cap de mitja hora d’haver sortit d’Ulcinj. Per tant, tampoc ens acostarem a Bar per veure platges, sinó per a recórrer els històrics carrerons de Stari Bar, una antiga ciutat emmurallada i molt ben conservada. Al voltant del jaciment s’amunteguen restaurants, botigues de records i alguna mesquita. Una barreja realment interessant.
Des de l’aparcament fins a la ciutat, ens toca pujar per una empinadíssima costa d’aproximadament un kilòmetre per arribar a les suggerents ruïnes de l’antiga ciutat de Stari Bar que s’alcen a dalt d’un cingle rodejat de retorçades oliveres, moltes d’elles mil·lenàries. Fou fundada fa uns 2.800 anys, i ha estat ocupada per Lliris, Grecs, Romans, Bizantins, Eslaus, Venecians i Otomans, afegint la seva part d’història, arquitectura i costums.
La història de com es va arribar en aquesta situació de ruïnes i el posterior abandonament de la ciutat és la següent: “Ibrahim Bey, cap otomà, es negava a entregar la ciutat malgrat del bombardeig d’artilleria pesada montenegrí, que va durar més de set setmanes, destruint gran part de la ciutat, fins que en el 5 de gener de 1878, els montenegrins varen detonar un explosiu de 225kg en l’aqüeducte de la ciutat que va tallar el subministrament d’aigua. Ibrahim Bey va rendir la ciutat el 9 de gener. La ciutat i terrenys limítrofs foren atorgats al recent reconegut Principat de Montenegro en el Congrés de Berlín (1878). La nova ciutat de Bar es va construir en la costa en les antigues instal·lacions portuàries”.
L’entrada per visitar un dels jaciments arqueològics més importants de l’època medieval, no només de Montenegro sinó en els Balcans, costa uns 2€ per persona. Un cop dins, farem una extensa passejada per l’antic Bar creuant els seus carrers empedrats, pujant les empinades costes, contemplant el paisatge i visitant el seu Museu Arqueològic (inclòs en l’entrada).
El jaciment conta amb més de 600 edificis de diferents estils arquitectònics, sobre tot gòtic, renaixentista i barroc que es barregen amb elements d’influència oriental. De tots ells, els més destacats son la porta principal, l’església de Sant Nicolau, la de Sant Jordi, el Palau del Príncep i del Bisbe, i la Torre del Rellotge.
Menció especial mereixen el Hammam turc del segle XVII, l’església de Santa Caterina i, sobretot, l’aqüeducte de Bar, construït en el segle XVI, quan la regió estava sota domini de l’Imperi Turc i que constitueix l’obra civil més important de l’arquitectura otomana de Bar.
Tots els monuments es troben en ruïnes, ja que aquesta part de Bar està deshabitada des de finals dels anys setanta, però en l’actualitat, degut a l’impuls turístic i a la seva inclusió en la Llista Indicativa de la Unesco, hi viuen unes 12.000 persones en els voltants.
I després de recórrer a tort i a dret la totalitat de l’antiga ciutat, ha arribat l’hora d’anar a buscar el cotxe i anar-nos-en a l’últim punt de la ruta d’avui, i lloc on passarem la nit. Es tracta de Sveti Stefan. Agafarem la carretera M2.4 que voreja la costa montenegrina i ens ofereix unes grans visuals del mar i de la costa, fins que 35 kilòmetres més a l’oest de Bar, hi trobem una de les “perles” de l’Adriàtic, la península de Sveti Stefan. De camí, però, passarem per la ciutat costanera de Petrovac, la qual no té un espectacular centre històric com les altres, però la tranquil·litat i les aigües blau turquesa hi tenen el seu encant. Depèn de com anem d’horari podem decidir parar-nos una estona a estirar les cames…
I ara sí que podem dir que per fi som a Sveti Stefan. Es tracta de la imatge que surt en tots els catàlegs de Montenegro…
Ho estàvem esperant des del dia que vàrem escollir Montenegro com el pròxim destí de vacances. Havíem vist cents de fotografies i no ens va defraudar. Arriba la hora de visitar Sveti Stefan. Es tracta d’una petita porció de terra unida al continent per una fina línia de sorra. En el seu interior alberga un poble medieval en miniatura, tant bonic que donen unes ganes irrefrenables d’arribar fins allí i recórrer fins a l’últim racó.
Desgraciadament, avui no és més que un complex hoteler de luxe i l’entrada està reservada només per els seus hostes.
Hi ha varis miradors en la carretera per a poder admirar Sveti Stefan des de les altures abans d’arribar. Així doncs, abans d’anar a buscar el nostre allotjament, ens acostarem a un dels millors miradors de Sveti Stefan des de les altures: el “Sveti Stefan Viewpoint”, ubicat en un trencall a mà dreta de 1,6 kilòmetres en pujada que porta al Monastery Rustovo. Abans d’arribar al monestir hi ha el mirador:
I ara sí que anirem a buscar l’allotjament. Tota la resta de miradors i platges amb vistes de Sveti Stefan ho deixarem per el dia de demà, que ens el prendrem una mica de relax.
| Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Villa Nikola Kentera. Adreça: Slobode 23. SVETI STEFAN. Preu: 74,00€/nit (total de 148€) 2) Apartments Anđus. Adreça: Sveti Stefan, Budva. SVETI STEFAN. Preu: 79,50€/nit (total de 159€) |
Com veieu, els preus son bastant més cars que en la resta d’allotjaments proposats en anteriors dies. I és que estem en un lloc una mica exclusiu…
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 66,60km en un temps de 1h 38min):
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari