I arriba el quart dia de la ruta. Avui serà un dia força complet, ja que la intenció que tenim és recórrer el sud del país seguint les principals atraccions que ens hi trobarem. La costa sud d’Islàndia és un paradís pels amants de les cascades. Les cascades de Gluggafoss, Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss es troben en les immediacions de la Ring Road i son cascades molt accessibles, per lo què son una visita imprescindible en qualsevol viatge a Islàndia. Realment d’imprescindibles imprescindibles n’hi ha 4: Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss. També tenim previst un petit trekking que surt de la mateixa cascada de Skógafoss, ja veureu. Entre les atraccions imprescindibles n’anirem anunciant d’altres perquè també ho podeu tenir en compte. I acabarem el dia a prop dels entorns de la ciutat de Vík, visitant una zona de penya-segats (Dyrhólaey) i la platja negra més famosa de l’illa (Reynisfjara). Comencem doncs,
La primera atracció que ens trobem no és un dels imprescindibles, però us l’anunciem perquè sapigueu que es troba per la zona: Es tracta de l’enclavament de “Keldur Turf House”, un museu a l’aire lliure en el poble de Keldur. És una granja amb casetes de sostre de turba, i es considera que és un lloc històric, a més és una de les granges amb gespa millor conservades i més grans del sud del país. Des de la cabana hi ha un túnel subterrani que es creu que data del segle XII o XIII i probablement fou construït durant una època de conflicte.
Trobarem aparcament en el poble de Keldur, a 18min de Hella. Es pot visitar de 10h a 17h, i els preus son de 1.200ISK (8,52€) pels adults (els nens fins a 18 anys entren gratuïtament).
A prop de Keldur hi trobem la primera de les cascades, però no és un imprescindible, tot i que val la pena acostar-s’hi. Es tracta de la cascada Gluggafoss (també l’anomenen Merkjásfoss), la qual també és una de les cascades desconegudes d’Islàndia. Per arribar a la cascada ens hem de desviar uns 20 minuts de la Ring Road, agafant la carretera 261 a Hvolsvöllur. La carretera per arribar-hi està en bones condicions, menys l’últim tram que està sense asfaltar. Però podem deixar el cotxe a la carretera i caminar un parell de minuts més. En la zona també hi ha un parell de taules de pícnic per a menjar.
Des d’aquí també s’obtenen unes bones vistes a la glacera Eyfjallajökull, ubicada sobre el volcà del mateix nom i que en el 2010 es va fer famós a Europa per l’erupció que va omplir el cel de cendres.
Un cop arribem a Gluggafoss es pot remuntar fàcilment el curs del riu fins a arribar a la base de la cascada, un racó increïble on habitualment es pot gaudir d’un petit arc iris.
Continuem la ruta i arribem a les primeres cascades imprescindibles que segur que us sonaran. Primer de tot arribem a l’aparcament de Seljalandfoss, la qual és una de les cascades més conegudes i visitades d’Islàndia. Està a prop de la capital, a un costat de la Ring Road, i es pot travessar la cascada per darrera d’ella.
Per arribar-hi s’ha de prendre la sortida 249 de la Ring Road i deixar el cotxe en l’aparcament que és de pagament (ens costarà uns 700ISK –son uns 5€). Aquí hi ha banys i també un lloc per menjar.
Seljalandfoss té una alçada de 60 metres, i com hem dit, el seu major atractiu és que es pot passejar per darrera d’ella. Això sí, us empapareu d’aigua, per lo que recomanem portar impermeable i calçat antilliscant, i vigileu amb la càmera de fotos.
Per la part dreta de la cascada hi ha un camí circular en què s’obté una vista 360º. És realment increïble poder passejar darrere Seljalandfoss.
Visitada Seljalandfoss anirem a veure la cascada Gjlúfrabúi (també coneguda com Glufrafoss), la qual és com si fos la seva germana petita. Es troba a uns 500 metres de distància cap a l’esquerra i realment val la pena anar a veure-la. És un camí junt a la muntanya d’uns 15 minuts per el que es van succeint nombroses cascades.
També s’hi pot arribar amb cotxe, seguint la carretera 249, fins que arribeu a una petita cabana. És una espècie d’alberg amb cuina, banys i alguns llits. Però, nosaltres recomanem anar-hi caminant i gaudir del meravellós paisatge.
Aquesta cascada es troba entre una petita entrada o esquerda en la roca per la que pots entrar-hi, saltant sobre les pedres del riu. Encara que et pots mullar una mica els peus, és realment impressionant la caiguda de l’aigua. Des de fora sembla que la cascada estigui amagada, i així és, està amagada en un canó.
Quan acabem la visita, anirem a incorporar-nos a la Ring Road, per no haver-la de deixar en la resta del dia. A uns 20 kilòmetres cap a l’est, ens trobarem un mirador i un museu sobre el volcà Eyjafjallajökull. És una casa ubicada tocant a la Ring Road, on s’ha de pagar entrada i et passen un documental sobre el volcà i el què va representar l’erupció de 2010. Creiem que val la pena entrar-hi o com a mínim parar-se a contemplar el mirador del volcà.
Seguim per la Ring Road per anar a trobar-nos amb un trencall a mà esquerra, que en 3 kilòmetres ens conduirà fins a un aparcament. Es tracta de la piscina natural més antiga del país. Des de l’aparcament haurem de caminar encara 1 kilòmetre per arribar-hi. S’anomena Seljavallalaug Hot Spring, i et pots banyar gratuïtament a les seves aigües. Aquest emplaçament té un encant únic, tal vegada el camí fins arribar a ella és lo què la fa més especial. Com a dada curiosa, comentar que molts islandesos varen aprendre a nadar en ella.
En l’actualitat, l’accés a Seljavallalaug és lliure. I si volem que segueixi éssent així, hem de cuidar-la amb excessiva delicadesa i fer sempre un bon ús. No hi ha un manteniment diari, per això mateix, nosaltres som qui la visitem i la gaudim, hem d’esforçar-nos en mantenir-la neta i cuidada.
Retornant a la Ring Road, ara sí que som a prop d’una de les cascades més famoses del país, la Skógafoss. Skógafoss és possiblement una de les cascades més conegudes d’Islàndia. I no és per menys, ja que té una caiguda perfecta d’aigua. Amb una amplada de 25 metres i una alçada de 62 metres, és un dels llocs més visitats d’Islàndia. Es troba al costat de la Ring Road i a tant sols 25 minuts de Seljalandfoss.
L’accés està perfectament senyalitzat i es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres de la cascada. La desviació per arribar a la cascada és la mateixa que permet accedir al Museu Etnològic de Skógar (anomenat Skógasafn), el qual ja explicarem més endavant.
Skógafoss és una de les cascades més boniques que podem veure, i si tens sort, pots arribar a gaudir del perfecte arc iris en la mateixa cascada.
Explica la llegenda que Þrasi Þórólfsson, colon d’aquestes terres, va amagar un cofre amb or en una cova darrera de la cascada, la densa cortina d’aigua de la qual la protegeix. Quan el sol il·lumina la cascada es diu que brilla l’or de Þrasi. En moltes ocasions s’ha intentat trobar el cofre, aconseguint-se en un d’ells de lligar l’extrem d’una corda a una nansa, però al tirar d’ella només es va recuperar la nansa, que en l’actualitat es troba en la porta de l’església de Skógar en el museu etnològic.
A la dreta de la cascada Skógafoss hi ha unes escales que permeten veure-la des d’un mirador en la part superior i que marquen l’inici/la fi d’un dels trekkings més famosos d’Islàndia, el Fimmvorduhals Trailhead.
Es tarda uns 15 minuts en arribar fins a dalt, i les vistes son realment precioses.
Un cop vista i havent pujat al mirador superior, ens disposarem per iniciar la caminada d’un tram del camí Fimmvorduhals Trailhead, que comença en el mateix mirador. Us proposem anar una mica més enllà que la cascada i descobrir la bellesa que hi ha darrera d’ella, seguint el riu Skógaá.
Seguint el riu, de seguida quedareu atrapats per els paisatges de somni que començareu a veure. Espectaculars durant tot el recorregut en els seus 360º. El camí no té pèrdua, està marcat amb estaques blaves i segueix el curs del riu. La ruta és molt agraïda perquè en els 2,6km que farem, no pararem de veure salts d’aigua i petites cascades. En aquest tram de 2,6km que caminarem, veurem un total de 10 salts d’aigua diferents!
El primer:
El segon:
El tercer:
I l’últim:
I ara us deixem amb les ganes perquè descobriu vosaltres la resta. Sabreu que haureu fet 2,6km perquè la última estaca de color blau que heu de trobar porta el nº44. També us diem que les coordenades de l’última cascada son: 63.548571, -19.495458. Amb aquestes indicacions és impossible perdre’s.
Quan hi arribeu, si voleu continuar el camí, no hi ha problema. La ruta que us proposem forma part d’una ruta més llarga que arriba fins a Porsmörk, i que se sol fer en 3 dies. Així que teniu camí fins que vosaltres decidiu donar la volta.
Nosaltres retrocedirem per on haurem vingut. S’ha de tenir clar que et queden per davant encara 2,6km de tornada. Els paisatges verds no t’abandonen en tot el camí. De tornada, es divisa la costa a la llunyania mentres cada vegada t’acostes més a ella.
El camí no està massa transitat. La majoria de la gent es mata a pujar les escales del mirador i torna a baixar sense realitzar aquesta preciosa ruta. El total de la ruta és d’unes 2h (anar i tornar). I això sí, un cop arribes al mirador un altre cop, toca tornar a baixar les escales de la “mort” (aquesta vegada amb les cames més cansades).
Un cop realitzat el trekking, encara ens quedarà una cascada imprescindible per veure, però abans, heu de saber que hi ha un museu amb tot el seu interès, molt a prop d’Skógafoss. En el mateix poble d’Skógar, hi ha el Museu Etnològic d’Skógar. És una col·lecció de patrimoni cultural i arquitectònic d’Islàndia. S’exhibeixen un total de 18.000 peces en 6 històrics edificis i en 3 museus. És a dir, el museu és la suma de 3 museus que fa uns anys anaven per separat: el Folk Museum; l’Open Air Museum; i el Technical Museum. Ara van junts, com es mostra en aquest croquis.
Recomanen reservar el museu amb antelació. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 18h. I els preus son de 2.300ISK (16,33€) i pels nens de 12 a 17 anys 1.400ISK (9,94€).
Al costat mateix del museu hi ha l’aparcament per anar a veure la cascada Kvernufoss. El camí per anar-la a trobar remunta el riu fins uns 900 metres. Calculem que s’ha de caminar entre 10 i 15 minuts.
El riu Kverná aboca les seves aigües a Kvernufoss, aigües que tenen el seu origen en les vessants meridionals del famós volcà Eyjafjallajökull. Kvernufoss, a diferència de moltes cascades islandeses i a l’igual que a Seljalandsfoss, et permet caminar per el seu interior, contemplar-la i fer fotos amb les seves espectaculars vistes des de dins o una parada per menjar i reposar forces, tot això des de darrere de la seva cortina d’aigua. És imprescindible portar roba impermeable. Les botes de muntanya son obligatòries ja que el tram per la vall és un xic complicat i relliscós.
Visitada la cascada hauríem d’anar a veure els imprescindibles de Vík, però farem un parèntesi i explicarem un parell d’atraccions més que hi ha per la zona.
Si tornem a la Ring Road, trobarem un trencall a mà esquerra que ens durà ben a prop de la glacera Myrdalsjökull. Es tracta de la carretera 221, la qual no està asfaltada però és transitable. Farem uns 4,7 kilòmetres fins arribar al parking de la glacera. Concretament, la llengua glaciar que veiem es diu Sólheimajökull.
Encara que el Sólheimajökull no sigui la glacera més espectacular d’Islàndia, la seva relativa proximitat a Reykjavík i el seu senzill accés, fan que sigui un dels més visitats de l’illa. A més, compta amb l’al·licient extra d’una petita llacuna glaciar que, sense ésser rival de l’espectacular Jökulsárlón, no deixa de tenir el seu interès.
El glaciar és una de les llengües per les que descarrega el Myrdalsjökull que, amb 535 kilòmetres quadrats de superfície, és el quart més extens de l’illa. La llengua del Sólheimajökull mesura aproximadament 11 kilòmetres de llarg i entre un i dos d’ample. Neix aproximadament a 1350 metres d’alçada, per a baixar fins a un centenar de metres sobre el nivell del mar. La primera medició de la glacera es va realitzar en el 1930. Des de llavors, ha retrocedit pràcticament dos kilòmetres. La llacuna glaciar és fruit d’aquest retrocés, doncs va començar a formar-se en una data tant recent com el 2011. Actualment s’estima la seva profunditat en 60 metres.
Es tracta d’una de les glaceres més accessibles que hi ha, i també es poden contractar excursions a la mateixa, com per exemple, un trekking. Les empreses que ho porten a terme son vàries, entre elles Civitatis, Arctic Adventures, Arcanum, Icelandic Mountain Guides, etc… Es tracta de trekkings d’unes 3 hores de durada i enfocats principalment a principiants en el gel. Els preus son vora els 67 o 68€ per persona. Aquí us adjunto un d’aquests trekkings: Trekking por el glaciar Sólheimajökull – Civitatis.com
Tornant a la Ring Road, de seguida ens trobarem un aparcament un xic especial. Es tracta d’un aparcament per deixar el cotxe i anar a veure un avió abandonat.
L’avió és de l’any 1973, i sobrevolava Islàndia quan el pilot va haver de fer un aterratge forçós perquè perdia combustible. De tots els llocs que podia escollir del sud d’Islàndia, va anar a escollir el millor de tots: la gegantina platja de sorra negra de Sólheimasandur. Pels voltants de la zona només hi ha glaceres, cascades i penya-segats.
No hi van haver víctimes ni ferits. El què va passar després és que no es va treure i com que no molestava a ningú es va quedar allí convertint-se en l’avió abandonat d’Islàndia que tanta gent visita per a treure fotos i pujar-les a Instagram.
L’avió està a 4km de l’aparcament (1 hora d’anada i 1 hora de tornada). El camí està senyalitzat des de l’aparcament, però les condicions climatològiques del lloc son bastant dolentes, en concret bufa un fort vent que dificulta poder caminar amb comoditat. Per tant, abans de començar la caminada, valora amb sensatesa si val la pena. Nosaltres només t’aconsellem que facis aquesta caminada només si veus que et sobra temps en el teu viatge i no has de sacrificar altres llocs de l’illa.
Ara si, estem a punt d’arribar a les immediacions de Vík, i el primer que farem serà anar als penya-segats de Dyrhólaey. Vík (anomenat realment Vík í Mýrdal) és un dels pobles més grans del sud d’Islàndia, i això que només compta amb uns 300 habitants. Vík es troba rodejat per muntanyes i per l’Oceà Atlàntic. Conta amb uns dels paisatges més increïbles d’Islàndia, com son els penya-segats Dyrhólaey o la increïble platja de sorra negra de Reynisfjara amb les seves sorprenents columnes de basalt.
El primer que visitarem seran els penya-segats de Dyrhólaey, molt reconeixibles pel seu característic sortint de roca de 120 metres de longitud i amb dos arcs. És un paradís pels fotògrafs d’aus i de paisatges. Un lloc màgic sobre tot al capvespre i a la sortida del sol.
Aquest espectacular arc de pedra es troba a l’extrem oest de la platja de Kirkjufjara. S’hi accedeix per la carretera 218, i l’últim tram no està asfaltat i s’ha de pujar per una pista de terra i pedra de fort pendent. Després de pujar per aquesta pista, s’arriba a un aparcament proper al far que hi ha.
Aquest far fou construït a principis del segle XX, i està situat en l’extrem de l’arc de pedra de Dyrhólaey. Ja no està habitat i funciona de forma autònoma. Actualment és una espècie de casa rural que la poden llogar grups de fins a 5 persones.
Dyrhólaey és realment una illa que s’ha unit a la resta d’Islàndia per les platges i zones de maresmes que la rodegen. Des de dalt, els penya-segats ens presenten el salvatge oceà Atlàntic, i darrera nosaltres, veurem el casquet de la glacera Mýrdalsjökull.
La zona és una reserva natural protegida que està tancada de maig a juny per afavorir la nidificació de les aus que visiten Islàndia. Centenars i centenars de “frarets”(puffins), gavines àrtiques, i moltes altres aus que es reprodueixen entre maig i juny, justament la època en la que l’entrada a la reserva natural està prohibida.
Tocant el mar sota els penya-segats, i bastant amagada, hi ha la platja de Kirkjufjara, també de sorra negra. És quasi inaccessible per dalt dels penya-segats.
Aquest és un dels llocs que podries passar-t’hi hores i hores, i mai trobaries el moment de marxar. Aquest moment ara ha arribat i ens n’anem a aparcar a l’aparcament de la gran platja de sorra negra de Reynisfjara. Per arribar-hi hem de fer una gran volta per la Ring Road i anar a buscar la carretera 215 que ens durà a l’aparcament de la platja de Reynisfjara. L’aparcament és de pagament i ens demanaran 500ISK (3,55€).
Reynisfjara és possiblement la platja més famosa d’Islàndia. Es troba en la vall de Myrdalur, a prop de la glacera Mýrdalsjökull. Sota d’aquesta glacera, dorm un dels volcans més virulents del món: el Katla. Els experts diuen que registra nivells d’activitat molt elevats. Si entrés en erupció, la neu es fondria i inundaria la ciutat de Vík.
Des de la platja de Reynisfjara, es pot observar les formacions rocoses conegudes com els tres trolls (Reynisdrangur). Son 3 formacions basàltiques en el mig del mar. El més alt mesura 66 metres i la llegenda popular els atribueix a 3 trolls (Skessundrangar, Landdrangar i Langhamrar) els quals a l’ésser sorpresos per el sol quedaren convertits en pedra.
Sens dubte, lo més sorprenent de la platja son les formacions de basalt de 66 metres d’alçada, anomenades Hálsanef, i una cova anomenada Hálsanefshellir. Realment increïble.
Realment espectacular. És hora de continuar amb la nostra ruta. Abans de marxar de Vík i anar a buscar el nostre càmping, val la pena que ens acostem a l’església de Vík.
Sens cap mena de dubte, l’església de Vík és una de les més famoses del país, amb la seva arquitectura típica islandesa amb teulada vermella, que ressalta entre els verds turons.
L’església està oberta al públic i a l’estar ubicada a dalt de tot d’un turó, proporciona unes de les més impressionants vistes de Vík í Mýrdal.
Des del mateix emplaçament, es tenen unes vistes enormes sobre la glacera Mýrdalsjökull. El casquet glaciar cobreix un volcà actiu anomenat Katla. La caldera volcànica té un diàmetre de 10km i el volcà erupciona normalment cada 40-80 anys.
Des de Vík mateix, es realitzen, durant tot l’any, unes excursions per anar a visitar una cova de gel en el volcà Katla, a la glacera Mýrdalsjökull. La durada és de 4h i se surt de la gasolinera N1 del centre de Vík. És un tour guiat amb anglès, i els paisatges son bestials durant tot el trajecte. És l’única excursió que pots anar a visitar una cova de gel a l’estiu. La major part d’excursions de coves de gel es fan únicament a l’hivern. Adjuntem l’excursió: Cueva de hielo en Katla y Senderismo en el glaciar | Sali… (guidetoiceland.is)
Ara si, ha arribat el moment d’anar a buscar el nostre càmping, el qual està en un lloc amb uns entorns espectaculars. Està als afores de Vík í Mýrdal, prenent una carretera de grava de 16 kilòmetres a mà esquerra i passant per un paisatge volcànic increïble. L’entorn directe del càmping és d’un verd intens impressionant.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 188km en un temps de 3h 31min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
| KJARVAL HELLA SUPERMARKET | Gamli Suðurlandsvegur 1 | HELLA |
| KRÓNAN SUPERMARKET | Austurvegur 4 | HVÖLSVOLLUR |
| KR.- (KRONAN) SUPERMARKET | Vík 1 | VÍK |
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
| CAMPING: ÞAKGIL CAMPGROUND | Sunnubraut 7 | VÍK |
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari