El dia d’avui serà un dia en el que descobrirem moltíssims paisatges i diversos per l’interior i l’oest d’Escòcia. La intenció és acabar amb la visita a la vall de valls escoceses, la mítica vall de Glencoe. Sortirem des del nostre allotjament a la zona del Loch Lomond i anirem en direcció a Inveraray, el qual és un poblet de cases blanques a la riba del Loch Fine i amb un castell molt espectacular, l’Inveraray Castle. Inveraray està més o menys a 1 hora del Loch Lomond, seguint la carretera A82 que voreja la riba oest del Loch i la A83 que ens endinsa cap a Inveraray. Si volem podem fer una aturada per visitar-lo, però la següent parada serà més apropiada.
Trencarem cap al nord per la carretera local A819 i en qüestió de 20 minuts el veurem. El què veurem? Doncs un castell en ruïnes molt evocador, el Kilchurn Castle, ubicat a la riba del Loch Awe. La intenció és aparcar a peu de carretera a l’aparcament habilitat, i acostar-nos a peu al castell. Les vistes i perspectives del conjunt son espectaculars. A més, l’accés és gratuït.
També hi ha l’opció de parar un cop arribem a l’alçada del castell al mateix Loch Awe, per tenir-lo frontal. El castell de Kilchurn és una estructura en ruïnes en una península rocosa a l’extrem nord-est del Loch Awe. Va ésser construït a mitjans segle XV com a base dels Campbells de Glenorchy, que van ampliar tant el castell com el seu territori a la zona durant els propers 150 anys.
Des de l’aparcament habilitat fins a les ruïnes hi ha uns 10 minuts a peu (unes 0,5 milles).
Visitades les ruïnes i l’emplaçament, continuarem amb la nostra ruta per la carretera A85 fins a trobar el Loch Linhe, on amb 33 minuts de recorregut (20,5 milles) des del Kilchurn Castle ens trobarem a un altre castell, el Dunstaffnage Castle, el qual també està en runes, i està considerat com un dels castells més antics del país. La intenció és visitar-lo si abans no ho hem fet amb el Kilchurn Castle. En el cas d’haver visitat el Kilchurn Castle, no serà necessària la visita en aquest, i podrem continuar conduint en direcció nord cap a Fort William. El castell de Dunstaffnage és un castell parcialment en ruïnes, a 4,8km al nord-oest de la ciutat d’Oban. Està situat en una plataforma de roca conglomerada, en un promontori al sud-oest de l’entrada al llac Etive, vorejat en tres dels seus costats pel mar.
Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de 10h a 16h tots els dies excepte dijous i divendres, i el preu per entrar és de £6,00 pels adults, £3,60 pels nens, i £17,00 el passi familiar de 4.
En el cas que el visitem, què es veu i què es pot fer?
- Puja als merlets per apreciar la magnífica posició estratègica de la fortalesa
- Admira el mur cortina, un dels restes de castells més antics d’Escòcia.
- Troba la capella Dunstaffnage molt especial del segle XIII amagada entre els arbres.
- Ingressa a la porta d’entrada de tres pisos construïda al voltant de l’any 1500 (pis superior tancat)
- Admira la poderosa fortalesa dels MacDougalls, construïda abans de 1240 sobre una enorme roca. Va ésser capturat per Robert the Bruce en 1308, i va romandre en mans reals fins al 1469.
Seguirem la nostra ruta per la carretera panoràmica A828, la qual està considerada com una preciosa carretera de la costa oest del país.
En realitat, estem conduint junt a llacs: primer, el Loch Creran, i més endavant, el Loch Linhe. En el camí cap a Fort William, segur que us parareu varies vegades en miradors i cafeteries per apropar-vos als llacs i gaudir de les vistes.
Però, si solament paressis un cop, pots fer-ho a Portnacroish per veure el Castle Stalker. Aquest castell, construït al voltant de 1446 per la família Stewart, s’aixeca en el llac i hi ha dues formes d’acostar-t’hi:
- Passar de llarg Portnacroish i parar en la cafeteria Castle Stalker View (a l’esquerra de la carretera). Com el nom indica, des d’allí es veu el castell, i hi ha un caminet que baixa a la riba i t’acosta una mica més.
- Arribar fins a l’aparcament que hi ha prop de l’aigua. Tens que creuar Portnacroish, i el desviament que tens que prendre està a l’esquerra, just després de la caseta blanca de dos pisos del restaurant “The Old Inn”. És una mica confús, ja que en aquesta zona hi ha varies cases amb camins privats, però, encara que hagis de donar un parell de voltes, no té pèrdua.
Per fora, la imatge del Castle Stalker emergint entre les aigües del Loch Laich és imponent, una d’aquestes postals que Escòcia ens regala. Per la seva situació, recorda una mica al castell de Eilean Donan, encara que aquí no hi ha passarel.la ni forma d’acostar-t’hi a no ser que portis barca i rems.
La única forma d’accedir a l’illa i a l’interior del castell és en una de les visites guiades que s’organitzen de març a octubre. Ha de ser una experiència molt bonica, encara que és de gestió privada i ofereixen poques places al dia, per lo que et recomanem reservar l’entrada amb molta antelació. Si t’has de conformar amb veure’l des de lluny, el Castle Stalker no t’ocuparà molt temps. Una parada ràpida, però que sens dubte val la pena.
Continuem per la carretera de la costa (A828) que no s’aparta del Loch Linhe. El paisatge és tant calmat i pintoresc que el trajecte fins al poble de Glencoe, d’uns 20 minuts, passa en un sospir.
Aquí, val molt la pena que et desviïs a la dreta per la A82 i creuis la vall de Glencoe, les seves muntanyes i rierols. És un dels paratges naturals més impressionants d’Escòcia, i val la pena recorre’l més o menys fins la pista d’esquí, donar mitja volta i retornar per el mateix camí (son uns 20 minuts en cada sentit). Això és el què farem. Entrarem a la vall de Glencoe i primer de tot anirem a treure el cap al Centre de Visitants, el qual està a 5 minuts de cotxe del poble de Glencoe.
Res et prepara per la magnitud de Glencoe. Potser hagis vist aquesta vall glaciar de les Highlands d’Escòcia en fotografies, o potser en alguna pel.lícula. Però, quan veus en directe la silueta de les seves abruptes muntanyes, la vall s’engrandeix de cop, i la mirada no dóna per escombrar tota la seva extensió. Avui contemplarem alguns dels paisatges més espectaculars d’Escòcia.
Glencoe és el punt àlgid de moltes rutes per les Highlands i una delícia per a qualsevol visitant: amants de la natura, excursionistes que recorren la West Highland Way o els mil i un camins que creuen la vall… I també per als conductors, ja que la carretera A-82 creua la vall i dóna forma a un dels viatges en cotxe més evocadors del país. Son a penes 20 minuts, però segur que es converteixen en més, perquè no podràs deixar d’aturar-te junt a la calçada per a tirar fotos.
Glencoe està a uns 30 minuts de Fort William, la zona de l’allotjament d’avui, per això el dia de demà també està previst que hi traguem el cap.
Amb un carril en cada direcció i un tràfic pausat, la A-82 aviat es veu embolicada en un paisatge formidable i extrany. Més enllà de la ruta marcada s’amaguen altres valls, altres cascades, altres rierols i altres pendents: verdes en primavera, de color coure a la tardor, i despullades i cobertes de neu a l’hivern.
Conduint per Glencoe, cada pocs metres hi trobaràs algun petit sortint o aparcament per a parar i gaudir del panorama.
Aquests son alguns dels llocs que et trobaràs durant la ruta per Glencoe (els adjuntarem en un mapa de google maps al final de l’article):
- Bidean nam Bian i les Tres germanes de Glencoe: la muntanya Bidean nam Bian, que en el seu punt més alt arriba als 1150 metres, és la llar de les tres guardianes de la vall, les Three Sisters, tres crestes punxegudes que veuràs alçar-se una al costat de l’altra. Son Gearr Aonach (cresta curta), Aonach Dubh (cresta negra) i Beinn Fhada (cresta llarga). Hi ha un aparcament molt concorregut junt a la carretera des d’on podràs contemplar-les.
- Buachaille Etive Mòr: Amb la seva forma piramidal, és una altra de les muntanyes més emblemàtiques de Glencoe i et dóna la benvinguda des de l’est.
- El Resort Glencoe Mountain: atrau a esquiadors a l’hivern, i durant la resta de l’any ofereix altres esports de muntanya i excursions. Té un telecadira que pots agafar si t’interessa veure la vall des de lo més alt.
- King’s House Hotel: I els seus cérvols. Aquesta remota posada rodejada de muntanyes s’alça entre les muntanyes de Glencoe des del segle XVII. No tens que desviar-te gaire per arribar-hi, i és un lloc magnífic per asseure’t a prendre alguna cosa i entrar en calor. Serveixen plats abundants i molt bons per unes 10 lliures. Els cérvols s’acosten aquí a vegades en busca de les sobres de verdures que els hi deixen enfront la posada. Recorda que son animals salvatges, i és millor no donar-los-hi de menjar.
- El Centre de Visitants: està en l’extrem oest de la vall, i és útil per aconseguir informació sobre rutes i camins. Té aparcament gratuït i una cafeteria que està bé per refugiar-te si fa mal temps.
- Les excursions entre naturalesa i pics a Glencoe son moltes: Entra a “Walkhighlands” per veure-les totes segons el nivell de dificultat. Una de les més sorprenents és la del “Lost Valley of Glencoe (Coire Gabhail)”, encara que és exigent. Des del poble també pots pujar a la cima del Pap of Glencoe (742 metres) per veure la vall i el Loch Leven.
| La massacre de Glencoe Avui en dia, la major part de la naturalesa indomable de Glencoe és propietat del National Trust for Scotland, que la preserva perquè en la vall hi sigui regnant la soledat. Però, entre el silenci ressona una història de quan la vall estava habitada per clans: la història de la massacre de Glencoe. L’episodi va tenir lloc a les 5 de la matinada del 13 de febrer de 1692, encara que tenim que retrocedir una mica per entendre el context. Després de la Revolució Gloriosa de 1688, Guillem de Orange va derrotar al monarca catòlic Jacob II i es va coronar rei Guillem III d’Anglaterra. A Escòcia, com a Irlanda, va trobar una gran oposició: per molts habitants de les Highlands, Jacob II seguia sent el monarca legítim, i varen lluitar per restablir-lo en lo que es coneix com a aixecaments o rebel.lions jacobites (a Glenfinnan pots veure el monument en el seu honor). |
| Després d’una dura derrota, en 1691 el rei Guillem III es va oferir a perdonar als clans de les Highlands per haver-se revoltat, amb una condició: tenien que jurar-li lleialtat abans de l’1 de gener de 1692. Des de l’exili, Jacob II va donar permís als clans, però el missatge no va arribar fins a mitjans de desembre. El 31 de desembre de 1691, el cap del clan MacDonald va arribar a la fortalesa de Fort William per a formalitzar el seu jurament. Allí va descobrir que en realitat tenia que haver anat al poble d’Inveraray, a on arribà varis dies després. Era massa tard: entre tots els clans que no havien fet el jurament a temps (o no havien mostrat cap intenció de fer-lo), varen escollir als MacDonald per a castigar-los i així donar exemple. Les tropes, capitanejades per el capità Robert Campbell, del clan Campbell, van arribar a les terres dels MacDonalds a Glencoe, i aquests els varen rebre, donant-los-hi la benvinguda sota la llei de hospitalitat (mentrestant estiguin sota un mateix sostre, amfitrió i convidat no s’alçaran en armes un en contra de l’altre). |
| Però aquesta vegada no es compliria: la matinada del 13 de febrer, en un dels pics de Glencoe es va encendre una foguera. Era la senyal. En la foscor, i entre la neu, els membres del clan MacDonald es varen veure emboscats i foren massacrats en les valls de Glencoe. Entre l’atac i els dies posteriors a la intempèrie, es creu que més d’un centenar de MacDonald varen morir. La massacre de Glencoe es recorda amb cruesa, en especial, perquè els MacDonald havien ofert la seva hospitalitat a les tropes i als Campbell. Però, encara que l’enemistat entre tots dos clans ja existia abans, qui va maquinar l’atac a les Highlands i als seus habitants fou el govern. Guillem III es va rentar les mans acomiadant als responsables, encara que, com sol succeir (segur que et sona la història), tots varen seguir ocupant alts càrrecs. |
I així, entre el record d’una massacre en la neu i les boniques imatges de les valls dibuixades fins a l’infinit on sembla impossible que alguna vegada s’hagi vessat sang, ens acomiadem de Glencoe fins la pròxima vegada.
La vall de Glen Etive
Molt a prop de la muntanya Buachaille Etive Mòr, agafarem el creuament cap al sud per recórrer Glen Etive, una altra vall preciosa i on es poden veure més cérvols. Recorrerem el camí fins al Loch Etive i un cop al Loch, donarem mitja volta i ens en tornarem.
Sortint de la vall de Glen Etive, tornarem a travessar Glencoe per anar-nos-en en el nostre allotjament, el qual estarà entre el poble de Glencoe i el de Fort William.
| Si no trobem allotjament a Glencoe en buscarem al poble de Fort William, que segur que n’hi trobarem. |
Adjuntem un mapa del google maps amb la ubicació de tots els imprescindibles anomenats a la vall de Glencoe:
Igualment, adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (174 milles amb 5h i 5min):
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari