5. Isle of Skye: Glencoe Valley (Excursió) + Glenfinnan (Monument + Viaducte) + Silver Sands of Morar + Ferry a Skye

Si estem allotjats al poble de Glencoe, és natural que hem de saber que hi ha 2 o 3 atractius en el poble i entorns immediats que els hauríem de conèixer. Per una banda, el poble posseeix una bellesa simple i serena i val la pena donar un passeig pels voltants.

A les afores del poble hi ha 2 llocs meravellosos que no t’hauries de perdre. En primer lloc, Glencoe Lochan, un idíl.lic paratge al nord del poble al que es pot arribar donant un passeig. Un cop allà hi ha una ruta circular de 1,5km accessible i molt còmoda de fer. També et pots quedar contemplant les boniques vistes del llac.

L’aspecte i la vegetació recorden als boscos de la Columbia Britànica i no en va, donat que tot el paratge fou redissenyat per a calmar l’enyorança de la seva terra que sentia l’esposa del canadenc de l’amo del lloc. El llac, el bosc que el rodeja i els petits estanys ho converteixen en una visió encantadora.

Finalment, ens varem dirigir cap a l’altre lloc al que tens d’anar abans de marxar de Glencoe. Potser és el racó menys espectacular de tota la ruta, però és sens dubte el més commovedor. A més, et donarà la mesura de la seva història i la resposta de perquè la vall està impregnada en tots els seus racons d’una sort d’essència tràgica i melancòlica. Parlem del Glencoe Memorial Site o Monument a la Massacre de Glencoe.

Aquesta és una de les històries més tristes d’Escòcia.

Des de 1930, cada 13 de febrer, la societat del clan MacDonald celebra una petita cerimònia de record en el Monument i diposita una corona de flors en honor als MacDonald assassinats.

Després d’això, la intenció que tenim durant el matí d’aquest dia és realitzar una excursió per la vall de Glencoe. La nostra intenció inicial seria anar als llocs on no varem poder arribar en el dia anterior, però si es va arribar a tot arreu, aniria a fer una caminada mítica: la caminada del Lost Valley (Coire Gabhail), la qual és una caminada d’anar i tornar (sempre podem girar on vulguem) de 4km anada, fent un total de 2 a 3h i un desnivell de 335 metres. És una mica exigent, però pels llocs que passa i les vistes que hi ha valen la pena provar-ho almenys. Si ens cansem molt, girem a mig camí i tornem al cotxe.

Anirem a aparcar el cotxe en un estacionament gran a mig camí de la vall de Glencoe (en el google maps dels imprescindibles de Glencoe ja el varem marcar). Hi ha una vista fabulosa de les Tres Germanes a l’altra banda de la canyada.

Segueix el camí costa avall fins la pista vella a través de l’encanyissat; gira a l’esquerra al llarg d’això seguint abans el camí trillat de la dreta. Aquest de seguida descendeix una escala per creuar el riu Coe, molt a baix en el seu congost. Una vegada hem creuat el pont, el camí es torna molt rocós i accidentat, i es necessita cura ja que hi ha el perill de caure en la gorja. Trepa fàcilment per la següent pendent per continuar per el camí que es dirigeix a través de boscos d’avets i passa a través d’una porta en la tanca de cérvols abans de tallar al voltant de la base de Gear Aonach.

El camí condueix al bonic congost boscós entre Beinn Fhada i Gear Aonach. El paisatge és impactant amb grans parets de roca a cada costat. Després d’una mica de distància has de vigilar amb el lloc on creuis el rierol en vasts graons, ja que aquest lloc es pot perdre fàcilment. A poca distància més, el camí trepa per un rasclet rocós amb un fort desnivell a la dreta. La codificació és bastant senzilla però alguns poden trobar la situació airejada; el rasclet ha sigut ben polit per innombrables caminants que l’han hagut de fer baixant sobre els seus culs! A la tornada, és possible evitar el rasclet si es prefereix descendint sobre les roques a l’esquerra, però seria molt difícil de pujar d’aquesta manera.

Un cop per sobre del rasclet, el camí s’ha millorat amb cantells rodats col.locats per formar graons, i hi ha més vistes obertes a Glencoe darrera. Una mica més enllà de lo més accidentat, el camí comença a baixar fins a la “Vall perduda”. Molts dels MacDonald s’escaparen de la massacre de Glencoe fugint fins aquí, però alguns varen morir en les neus hivernals.

Val la pena explorar la zona plana de la Vall Perduda, que està plena de roques caigudes. Al cap de la vall, el pic de “Stob Coire Sgreamhach” és visible, però son les grans parets rocoses de Gear Aonach i Beinn Fhada en els dos cantons que atrauen la major atenció. La caminada de tornada la farem per la mateixa ruta.

Un cop realitzada la caminada posarem rumb a la pròxima aturada: Glenfinnan. La intenció és visitar el monument als jacobites, on l’emplaçament és espectacular i al mateix temps visitar el viaducte per on veurem que passa el tren turístic “Jacobite”, recordant-nos a la sèrie de Harry Potter el pas del tren de Hogwarts.

De Glencoe, passarem per Fort William, i al cap de 32,7 milles (uns 51 minuts en cotxe) arribarem a Glenfinnan.

Si ens allotgem a Fort William, haurem de fer els 20 minuts fins a la vall de Glencoe per anar a fer la caminada, i tornar enrere fins a Glenfinnan. A part de la vall de Glencoe, el paisatge és espectacular perquè anem tota l’estona vorejant llacs. Arribarem a Glenfinnan per la carretera A830 (coneguda com la Road to the Isles), que l’haurem agafat a Fort William.

Arribem a un dels paratges més evocadors d’Escòcia: al viaducte de Glenfinnan i al Monument als jacobites, junt al Loch Shiel. Aparcarem provisionalment en el Centre de visitants i pujarem a peu al mirador gratuït que hi ha darrere del mateix, per tenir una referència de tot l’emplaçament. També s’ha de dir que gravaràs en la retina la panoràmica del llac protegit per les muntanyes de les Highlands.

A Glenfinnan pots deixar el cotxe en dos llocs. Si la teva visita coincideix amb el pas del tren Jacobite, et recomanem arribar amb temps, ja que les places solen omplir-se:

• L’aparcament del Centre de Visitants costa £2 i hi ha bastantes places
• Però si el passes de llarg, al cap d’uns 100 metres, a la dreta veuràs un altre aparcament, més petit però gratuït. D’un a l’altre hi ha un minut caminant.

A Glenfinnan coincideixen dues de les postals inconfusibles d’Escòcia:

• Per una banda, el monument de Glenfinnan, que s’alça junt al Loch Shiel en record a l’aixecament jacobita de 1745.
• Per l’altra, el viaducte de Glenfinnan, per on passa el tren de vapor Jacobite, doblement famós per aparèixer en les pel.lícules de Harry Potter com a Hogwarts Express.

La visita la començarem pel monument, creuant des del centre de visitants, la carretera i arribant al camí que condueix al Glenfinnan Monument. Aquesta torre de 18 metres es va aixecar en 1815 en honor als homes que lluitaren i moriren per la causa jacobita, per a retornar el tron a Carles Eduard Estuardo. Fou aquí, junt al Loch Shiel, on a l’agost de 1745 el Jove Pretendent (conegut com a Bonnie Prince Charlie) va reunir els seus defensors, aixecà el seu estendard i va anunciar la seva intenció de recuperar el tron del país.

La torre és tant petita, que en un altre context passaria desapercebuda. Però, rodejada per les aigües del Loch Shiel i les ondulacions de les Highlands, i per un recinte on creixen les flors de tots els clans que participaren en els aixecaments jacobites, és difícil no emocionar-se al recordar aquest episodi i el seu funest final, que canviaren per sempre la història d’Escòcia.

Pots comprar entrada en el centre de visitants i pujar a la torre, encara que les vistes més cèlebres del monument de Glenfinnan les obtindràs des del mirador del centre de visitants. El camí surt de la part posterior del centre de visitants i està molt cuidat, però necessitaràs un bon calçat, perquè si ha plogut, estarà enfangat. En menys de 5 minuts costa amunt arribaràs al mirador i gaudiràs d’una panoràmica esplèndida, amb les muntanyes emmarcant el llac i la torre aixecant-se entremig. Cap a l’altre costat, veuràs a la llunyania, el viaducte de Glenfinnan, la següent parada d’aquesta visita.

A més del monument, l’altre reclam de Glenfinnan és el Glenfinnan Viaduct, un viaducte de 21 arcs que es va construir en 1898 per a permetre el pas dels trens. Avui en dia, per el mateix hi circulen els trens de la West Highland Line, un dels recorreguts ferroviaris més impressionants d’Escòcia, que connecta Glasgow amb Mallaig. El tren més emblemàtic que hi passa és la locomotora de vapor Jacobite (o en podríem dir el Hogwarts Express?). Aquest tren turístic, que uneix Fort William i Mallaig des de la primavera fins a principis de la tardor, va interpretar el Hogwarts Express en les pelis de Harry Potter.

Però, des d’on pots veure passar el Jacobite? Una opció, si no t’importa estar lluny, és situar-te en el mirador del centre de visitants que mencionem una mica més amunt. Nosaltres voldríem contemplar el tren de prop, així que vàrem posar rumb al viaducte. Aquí tens algunes recomanacions per veure passar el Jacobite per el viaducte de Glenfinnan:

• El primer que tens que fer és consultar l’horari en la web per saber quan passarà. En el centre de visitants també hi ha un panell amb les hores exactes dels dos viatges diaris. En el nostre cas, el tren de la tarda passa entre les 15h i les 15:15h (sortint a les 14:30h de Fort William).
• Hauràs d’arribar mitja hora abans, com a mínim, per acostar-te al viaducte. Aquest destí s’ha tornat molt popular, així que et recomanem arribar inclús amb més temps per poder trobar aparcament.
• El camí surt de l’aparcament gratuït que anunciàvem a l’inici de l’article. En uns 10 minuts arribaràs al viaducte.
• Des d’allí pots buscar algun punt elevat, encara que el que fa la majoria de gent és creuar-lo per sota i agafar el primer camí a l’esquerra (hi ha una porteta d’entrada).

• Puja pel camí i busca lloc. Segons es va acostant l’hora, la vessant de la muntanya va omplint-se de gent Fixa’t en que tinguis bona visibilitat…

I només queda esperar! Veure arribar al Jacobite ha d’ésser molt emotiu. La locomotora entra al viaducte acompanyada d’un sotragueig rítmic i un núvol blanc, i poc a poc, deixant anar xiulets, s’obre pas arrossegant la seva cua de vagons. Els passatgers saluden des de l’altra banda de les finestretes, segur que tant emocionats com els que estem allà esperant. I tant ràpid que arriba, ràpid desapareix, deixant darrera seu una estela de vapor.

Abans de baixar de la muntanya, seguirem pujant per un camí i arribem a un altre mirador preciós, amb unes vistes un xic diferents del Loch Shiel i de les Terres Altes. Envoltats de verd i magenta, ens acomiadem de Glenfinnan, el seu viaducte, la seva torre i el seu tren de vapor, contents d’haver passat mitja tarda en un dels llocs més especials del país.

Si continuem per aquest camí, ens acostarem al Glenfinnan Station Museum, el qual és un museu del tren, i obren de les 9h a les 17h els dies d’estiu.

Finalment, anirem a buscar el cotxe per continuar amb la nostra ruta, i seguirem la carretera de les illes (Road to the Isles), la A830. Us adjuntem el mapa dels aparcaments i els recorreguts tant per veure el monument com per arribar a la zona del viaducte.

Espero que us serveixi:

Continuarem el camí fins a Mallaig, per la carretera A830, que és d’on agafarem el ferry per anar a l’illa de Skye.

Abans, però, a l’alçada de Arisaig, ens desviarem per a recórrer les Silver Sands of Morar, una successió de platges de sorra blanca que faran que, a més del verd, associïs Escòcia amb el turquesa.

Escòcia té un do estrany: quan ja creies haver gaudit dels paisatges més espectaculars, agafes una carretera secundària i de nou et sorprens com si acabessis d’arribar al país. Les Silver Sands of Morar produeixen aquest efecte. Molt a prop, la indòmita costa oest t’ha enamorat, Glencoe t’ha impactat, Glenfinnan i el monument als jacobites t’han deixat un nus en l’estómac… Però les sensacions no acaben aquí, perquè de camí a Mallaig per la Road to the Isles, et desvies de la carretera de la costa, i de repent, estàs enfront d’una nova entrega de naturalesa esplèndida.

Les Silver Sands of Morar son platges de sorra blanca que s’estenen des del poblet de Arisaig fins a Morar, en la costa oest d’Escòcia, en un espai d’a penes 8 kilòmetres.

Des d’Arisaig tens que seguir per la carretera de la costa (B8008) i a l’esquerra veuràs emergir les platges platejades. Primer hi trobaràs la Traigh Beach, i una mica més endavant, la Camusdarach Beach, on es varen rodar les pelis “Local Hero” i “Highlander”, i les platges que es formen en l’estuari del riu Morar.

Si no fos pel temps i per les roques que rodegen les platges, aquest racó d’Escòcia podria passar per qualsevol destí tropical. La sorra és blanca i fina com pols, plena de pedretes que la marea arrossega, i l’aigua, turquesa i transparent com en les platges més idíl.liques del Carib. Clar que aquí, banyar-se és un esport d’alt risc. Prova a posar-hi un peu i entendràs perquè les Silver Sands of Morar s’han mantingut tant immaculades i a recer de la majoria de turistes.

Encara que l’aigua estigui gelada, el paisatge és increïble. Aquesta zona és ideal si et ve de gust de fer una excursió a peu que no sigui exigent.

Aquí et proposem, per conèixer la zona i les platges, realitzar una passejada de dificultat mínima i durada de 1h i 2km de distància, per arribar a conèixer la Camusdarach Beach:

La caminada comença des de l’estacionament de la carretera B8008 per Glenancross. Comença per creuar la passarel.la (senyalitzada com “a les platges”). En el cantó més llunyà, gira a la dreta per el camí, vorejant per una gran varietat de flors silvestres en l’estiu. Segueix recte en un creuament de camins per travessar les dunes i sortir a la platja.

Amb la seva sorra de petxina perfecta i la seva impressionant vista a les illes de Rùm i Eigg, la platja és merescudament popular. El seu estatus es veu reforçat per el seu ús com a ubicació en la pel.lícula clàssica “Local Hero”. Dirigim-nos a l’esquerra a través de la sorra; si la marea està baixa es pot passar per el promontori rocós; si està alta haurem de creuar-lo.

Quasi d’immediat, passa un segon promontori rocós fins la següent secció de platja. Aquí, la península de “Rubha da Chuain” s’estén cap al mar. Creua la gespa per arribar a una platja orientada a l’oest. Puja per les dunes a través de graons de fusta fins a una porta. És possible continuar més enllà de la costa, però la nostra ruta segueix un camí que es dirigeix cap a l’interior junt a una tanca (a la nostra esquerra).

El camí condueix a una altra porta just abans del bosc: passem i girem a l’esquerra per el camí més enllà. Això condueix a través dels arbusts d’argelagues i finalment emergeix en una porta cap al campament de Camusdarach. Gira a l’esquerra a través de l’àrea del campament per a passar per una altra porta, llavors gira a l’esquerra per el camí asfaltat més enllà. Aquesta corba a l’esquerra va cap a l’antiga granja de pedra. Girem a la dreta per a passar entre les masies i entrar en una pista. Continua endavant quan la pista es corbi a l’esquerra per a seguir una pista més coberta d’herba fins a una porta.

Segueix la pista de gespa més enllà, ja que gira a la dreta i passa entre dos grups de pins. Aviat es converteix en camí i baixa en pendent per tornar a incorporar-se al camí d’anada enfront a la passarel.la cap a l’aparcament.

I aquí s’acaba la caminada d’1 hora per les immediacions de la Camusdarach Beach.

A l’horitzó es distingeixen, entre els núvols, les siluetes de les illes de Rúm i Eigg (la més plana), dues de les Small Isles. A la dreta s’alcen les muntanyes de la illa de Skye.

La carretera de la costa et retorna a la A830, encara que abans pots parar al poble de Morar i acostar-te a conèixer el Loch Morar, un llac que, com el Loch Ness, porta monstre incorporat. S’anomena Morag, i és una de les criatures més famoses d’Escòcia després de Nessie.

El destí final d’aquesta ruta és Mallaig, vil.la pescadora freqüentada perquè des d’allí surten els ferris de CalMac cap a les Small Isles (Rùm, Eigg, Muck i Canna) i cap a Armadale, en la illa de Skye. El nostre viatge continuarà en aquesta última direcció.

Per aprofitar al màxim el dia, hem previst agafar l’últim ferri cap a la illa de Skye. Hem de ser a l’embarcador abans de les 18h que és l’hora que surt l’últim ferri. Adjuntem la taula dels horaris de sortides i arribades del ferri Mallaig-Armadale. El preu pels 4 i per carregar el cotxe és de £19,55 tots.

Taula d’horaris

Et recomano reservar el bitllet amb molta antelació, sobretot si viatgem en cotxe i en temporada alta. Tens que presentar-te en el port una estona abans, col.locar-te en la fila de cotxes i quan arribi el ferri, embarcar seguint les indicacions (és fàcil perquè no s’ha de fer cap maniobra, doncs s’entra per un cantó i se surt per l’altre).

Durant el trajecte, que dura una mitja hora, tens que baixar del cotxe. Dins del ferri hi trobaràs una cafeteria i taules, i fora, cadires per a gaudir del paisatge… si el vent et deixa, que a Escòcia no sempre és fàcil!

Un cop arribem a Armadale, anirem al nostre allotjament, que prèviament l’haurem contractat el més a prop possible de la capital de la Illa de Skye, Portree. Així finalitzarà la nostra jornada, ja que comencen uns dies molt intensos i interessants a la illa de Skye. D’Armadale a Portree hi ha 1 hora de conducció per carreteres locals, arribant a Portree per la A87. Si no podem contractar l’allotjament a Portree, ho farem el més a prop possible de la seva capital.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (92,2 milles amb 3h i 13min):