5. EYSTUROY: EIDI + CTRA. EIDI-GJÓGV (PANORÀMICA) + HVÍTHAMAR + GJÓGV + FUNNINGUR + FUNNINGSFJØRDUR

En el dia d’avui, deixarem enrere les illes del Nord i visitarem una de les illes centrals, la illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim previstes moltes coses per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eidi, Gjógv i Funningur, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més.

Començarem dirigint-nos al poble d’Eiði, el qual està a 44,2km de Klaksvík (uns 41 minuts), i està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar.

Ens aturarem a Eiði per veure aquesta atracció i per donar una volta pel poble, amb la intenció d’explorar, si el temps atmosfèric ens deixa, la ruta fins als penya-segats d’Eiði. Es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent.

Un cop aparcat el cotxe a Eiði, anirem a trobar-nos amb el camí, el qual surt de les cases més altes del poble. La ruta és fàcil de seguir, ja que està marcada amb fites i posts de color groc. Hi ha unes excel·lents vistes del poble de Tjørnuvík (a la illa contigua de Streymoy), si el temps ho permet.

Aquesta fantàstica caminada va del poble d’Eiði fins a les dues piles marines anomenades Risin i Kellingin, les quals també estan associades a una llegenda.

Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

La caminada ens porta el més a prop possible dels dos farallons, per tant, si es va amb nens petits, cal anar amb compte. També és molt habitual que bufin grans rauxes de vent o que s’hi posi la boira i no ens deixi veure res, però, en fi, s’ha de provar.

Ja de tornada, agafarem el cotxe per fer una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Agafarem el cotxe per fer els tretze kilòmetres de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això si, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.

El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre (a part de la caminada realitzada) és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy.

Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.

El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes (és la caminada nº8). L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.

Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.

S’observa la cresta de la muntanya que ens servirà com a mirador natural

El seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts.

Pujant cap a Hvíthamar, on observem allà on hem aparcat el cotxe, a peu de carretera, després de les dues corbes

Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. Des de la cresta (mirador), tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørdur i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord cap a l’illa de Kalsoy.

Impressionants vistes des de Hvíthamar

En dies amb el cel clar, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic, si és que ja som a l’hora de dinar, i si el temps acompanya… El paisatge és grandiós i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que no hi ha cap indicació. Ens orientem pel google maps. La ruta per arribar a Hvíthamar també es troba al wikiloc:

Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes.

Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.

Impacte entre les casetes de colors i la força de l’engorjat natural que li serveix de port

A part d’explorar el poble, també ho farem de l’engorjat, ja que hi ha uns camins que el voregen. Les vistes des d’aquests camins son molt espectaculars:

Si estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat.

Veurem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per crear la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€). Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena. La caminada també es troba al wikiloc:

Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!

Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!

I si encara no en tenim prou, agafarem el cotxe i ens acostarem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur. Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.

Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.

Pur espectacle amb el poble de Funningur al centre

Ens aturarem a Funningur el temps que necessitem, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants.

Final del Funningsfjørður

Un cop arribem al final del fjord, donarem la jornada per finalitzada, i tornarem per aquestes belles i plàcides carreteres fins al nostre allotjament de Klaksvík, enduent-nos els paisatges i panoràmiques molt endins nostre. Des del final del fjord de Funningur fins a Klaksvík, hi ha un total de 30km (que es fan amb 28 minuts de cotxe).

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (108,00km i 2h):

Design a site like this with WordPress.com
Per començar