| Avui recorrerem dues de les illes Fèroe del Nord, les illes de Viðoy i de Kunoy. Primer ens presentarem al poble de Viðareiði (capital de Viðoy), on a part de visitar-lo, iniciarem un trekking majestuós fins els penyasegats Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg. És un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe. Avui, però, la ruta serà un xic més dura i per tant, deixarem llibertat per si no la poguéssim acabar, arribar fins on s’arribi ja serà suficient. Després, amb el cotxe, travessarem un petit pont per entrar a l’illa de Kunoy i arribar-nos al seu poblet capital, Kunoy, el qual està ubicat en un gran emplaçament. |
Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Anirem a buscar l’inici de la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys.
També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona i dipositar els diners a la bústia que trobarem junt a la porta que condueix al camí d’accés.
La gent de Viðareiði dissuadeix als turistes de realitzar aquesta caminada sense un guia, perquè segons ells, pot ésser perillosa. El paisatge és força empinat, i el camí pot presentar alguna dificultat, a part de la boira que pot aparèixer en qualsevol moment.
Nosaltres ens hem mentalitzat que si les coses comencen a ésser difícils, farem marxa enrere i tornarem per el mateix camí.
Per curiositat, per la contractació d’un guia per fer aquesta caminada només cal entrar a la pàgina “hiking.fo”, on veiem que ens costaria 73€ per cap. Una autèntica passada.
Aparcarem el cotxe junt a l’hotel de la població i començarem a caminar des de Uppi í Garð (a la part nord de Viðareiði. Es puja per la carretera i surts per la porta cap als jardins. Es tracta de la ruta nº1 del catàleg de caminades de les illes Fèroe que et donen a l’Oficina de Turisme.
En quasi tot el camí fins a la cima, la ruta està marcada amb tubs de plàstic blau que sobresurten del terra.
El primer tram és d’herba, però poc a poc el recorregut es torna més rocós i apareixen penya-segats. S’ha d’anar amb compte amb les pedres soltes, especialment si es va amb grup.
En una part de la ruta costa amunt, hi ha un antic mur de pedra. El mur es va aixecar per evitar que el ramat es dirigís a les zones escarpades de les muntanyes.
Quan queden uns 100 metres de desnivell fins a la cima, s’arriba a un petit altiplà amb una fita i unes roques punxegudes. Una de les pedres es diu Kona Per (Esposa de Per). Hi ha una història sobre un solter de Viðareiði que fou objecte de burles per no tenir esposa, i els homes que es burlaven d’ell proclamaren que la roca era la seva esposa.
Els túmuls condueixen a l’escarpat penya-segat Enniberg. A vegades es diu entre els feroesos que Enniberg, amb els seus 754 metres, és el promontori més alt d’Europa (de fet, del món) enfront al mar obert. No se sap amb certesa si això és cert, però de totes maneres és fabulosament bonic i empinat.
No has de seguir les fites. En el seu lloc, continua escalant en la mateixa línia que abans. En alguns llocs hi ha petits túmuls, però després d’uns minuts veuràs un túmul amb una vara que marca “Torratindur”, que està en la cima de Villingardalsfjall. Ja hi has arribat.
La vista des de dalt és espectacular. A més de Malinsfjall, es veu més al sud que en qualsevol de les altres boniques muntanyes de Viðoy. A l’oest tens l’orgullosa Kunoyarnakkur, la més septentrional de les sis muntanyes de Kunoy que supera els 800 metres d’alçada. Kunoyarnakkur és un destí popular pels aventurers, però es recomana no fer el viatge sense un guia local.
Al baixar pel mateix camí, has d’anar amb compte ja que la superfície rocosa és relliscosa.
Un cop retornats a Viðareiðdi, anirem a donar un tomb pel poble.
Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes.
El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.
Un dels llocs a destacar és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”.
Un cop explorat el petit poblet, agafarem el cotxe per anar a una altra de les illes del Nord, Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Anirem fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera per gaudir dels paisatges de les illes del Nord.
Un cop arribem i aparquem el cotxe en el nucli principal d’edificacions, farem una passejada d’aproximació per veure la totalitat del poble i els seus entorns immediats. La passejada dura aproximadament una mitja hora i és una excel·lent forma d’experimentar el poble i gaudir de la bonica vista sobre el fiord i la illa de Kalsoy. La passejada et porta a l’església, als diferents barris del poble i a través de la plantació d’arbres (sí, hi ha una altra plantació d’arbres a part de Klaksvík). La passejada és la nº14 de les atraccions del plànol del poble.
El poble és conegut per estar ben protegit en tot tipus de clima, i per la plantació que decora el paisatge obert.
Kunoy fou mencionat per primera vegada en el 1350-1400, però s’estima que els orígens del poble encara fossin més antics. Té una Central Elèctrica inaugurada en el 1952, i el poble fou un dels primers en les Illes Fèroe per disposar d’energia elèctrica. El túnel que travessa l’illa es va obrir en el 1987, ja que durant molts anys enrere, el ferry navegava entre Kalsoy, Kunoy i Klaksvik. Un cop obert el túnel, d’un dia per l’altre, el poble ja no era un poble en una illa perifèrica, sinó que estava connectat amb la regió central de les illes del Nord.
El Kunoy Park, el bosc més famós de les illes Fèroe, segons diuen. El nom en feroès és “Viðarlundin” (la Plantació). Els arbres foren plantats en el 1905 i és una fita per el poble. La plantació ha sofert devastadores tempestes, però segueix essent un adorn per el paisatge. La zona sota la plantació és molt rica i fèrtil.
Un cop hem explorat el poble de Kunoy, serà l’hora de tornar cap a Klaksvík i donar la jornada per finalitzada.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (55,90km i 1h):
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari