10. Inverness: Inverness + Urquhart Castle + Invermoriston Falls + Fort Augustus + Falls Foyers + Dores + Clava Cairns o Culloden Battlefield

La intenció del dia d’avui és realitzar una ruta pels entorns del llac Ness, visitant els atractius més imprescindibles i coneixent el monstre, si és que n’hi ha. Si el dia anterior no ens vam poder acabar de visitar Inverness, durant el matí ho podem fer, si volem. Bé, comencem l’aventura cap al Llac Ness!

És el llac més bonic d’Escòcia? Segurament que no. Val la pena? Sí. Famós per la llegenda del monstre del llac Ness, aquest lloc pot crear dubtes durant la planificació i organització d’un viatge. Nosaltres li dedicarem un dia sencer i no volem pagar la turistada.

Hi ha tota una indústria muntada entorn a la llegenda. Vaixells que naveguen a la caça del monstre, un parell de museus, molts allotjaments i incomptables botigues de records amb la figura de Nessy. És un negoci molt rentable, però al final, lo important és que és un llac d’indubtable bellesa i amb múltiples punts per a realitzar una parada i gaudir del paisatge. A més de recórrer el perímetre del llac, és imprescindible visitar el Castell de Urquhart, els canals de Fort Augustus, la cascada de Foyers i la petita badia de Dores.

Després de gaudir de la ciutat d’Inverness, agafarem el cotxe i posarem rumb a Drumnadrochit per la carretera A82, una petita població que acull dues exhibicions per a turistes sobre la llegenda del monstre del llac Ness:

• Loch Ness Centre & Exhibition: És un centre de visitants i un museu interactiu sobre el llac i la zona. L’entrada son £23,95 tots quatre.
• Nessieland: Atracció sobre el monstre del Llac Ness. L’entrada son £20,00 tots quatre.

Hem vist els preus (ho trobem car!) i el què hi trobaríem, i hem decidit no entrar a cap de les dues. Finalment, passarem de llarg i ens dirigirem a la pròxima atracció del llac, el Urquhart Castle. Aquesta parada és un dels plats forts del dia.

Els horaris durant els mesos estivals son de 9:30h a les 18h. Els preus son de £9,60 pels adults, £5,80 pels nens fins als 15 anys, i el passi familiar a £28,00. Amb la tarja Explorer Pass et surt gratuït.

Es tracta d’un dels castells més interessants de visitar de tota Escòcia, encara que sembli que només quedin les ruïnes de lo què algun dia va ésser. El castell data del segle XIII i ha passat per diferents mans al llarg de la seva història. Però no fou fins el 1692 quan va quedar destruït parcialment per els anglesos per impedir que fos capturat pels jacobites i mai fou reconstruït. En l’actualitat és propietat de Patrimoni Nacional Escocès i ha arribat a ésser el tercer lloc més visitat d’Escòcia.

Amb permís de Nessie, el gran reclam per visitar el llac Ness és el Urquhart Castle. La imatge de la fortalesa, en un emplaçament estratègic a les ribes del llac, és de postal. I, encara que les ruïnes no siguin tant espectaculars com les d’alguns dels seus companys, en els últims anys el castell de Urquhart s’ha convertit en un dels grans destins turístics d’Escòcia.

Durant la teva visita, podràs comprovar que els creuers i els autobusos que recorren les Highlands es paren allí cada pocs minuts, convertint els terrenys del castell en un formigueig incessant de visitants. Però no és d’estranyar: aquesta fortalesa en ruïnes, que en el passat fou una de les majors d’Escòcia, explica amb habilitat la turbulenta història d’un castell mil i una vegades disputat.

I una primera aproximació als murs centenaris, rodejats de naturalesa i banyats per un dels llacs més místics del món, farà que et contagiïs de l’esperit de llegenda que inunda l’entorn.

Malgrat que la primera referència a la fortalesa data del segle XVIII, la llegenda explica que, en el segle VI, quan San Columba es dirigia a Inverness, feu un salt en el camí a Airdchartdan, una residència que podria haver ocupat el mateix emplaçament que el castell de Urquhart.

Entre el segle XIII i el segle XVIII, la història de la fortalesa va estar marcada per les tumultuoses batalles lliurades entre escocesos i anglesos. Eduard I d’Anglaterra la va capturar en el 1296, i des de llavors, va canviar varies vegades de mans, passant també per els nobles MacDonald, els Senyors de les Illes.

No obstant això, la història de Urquhart es va alentir a finals del segle XVII. Per evitar que els jacobites el recapturessin, els anglesos varen destruir el castell en el 1692. Les estructures, inutilitzades, es varen abandonar al pas dels segles, fins que, en el 1913, la propietat va passar a mans de l’estat i es va orientar al turisme. En el 2001, Historic Scotland va condicionar el castell de Urquhart i el va dotar d’un centre de interpretació.

En el centre, equipat amb una cafeteria i una botiga, podràs gaudir d’una projecció inicial i d’exposicions que narren la història del castell. Després de la presentació, les ruïnes d’Urquhart s’estenen en varis nivells davant teu, mentrestant, al fons, els vaixells turístics sondegen el llac a la caça de Nessie.

Poc hi queda de la fortalesa, però els rètols ajuden a reconstruir les estructures de pedra en la imaginació; aquí, la ferreria, una mica més enllà, les antigues cuines. El fossar, salvat en el passat per un pont llevadís; el què alguna vegada fou un colomar; l’indici d’una capella; un forn per assecar el gra…

La resta més tangible de la fortificació centenària és la torre Grant Tower, reconstruïda en el segle XVI. Abans d’acomiadar-te del castell de Urquhart, puja per l’escala de cargol i mira a la terrassa. Des d’allí dominaràs, per un instant, el llac Ness. El seu curs estret, les seves aigües tèrboles, els seus núvols grisos,…

Visitat el castell i el bonic emplaçament, agafarem el cotxe en direcció a Fort Augustus per la mateixa carretera A82. Abans d’arribar a Fort Augustus farem encara una aturada. En els voltants del llogaret d’Invermoriston, on buscarem les cascades d’Invermoriston Falls. Aparcarem el cotxe a l’aparcament habilitat de les cascades al costat de la A82 a tocar el poble d’Invermoriston. Després, tot passejant, ens acostarem a les mateixes per sobre el pont que creua el riu Moriston. Des del mateix pont es veuen les cascades i val la pena haver vingut, però per veure-les bé, hi ha una caminada bastant curta en terreny pla a través d’una zona boscosa que et porta a un bon mirador. Des d’aquí es veu un bonic pont de pedra i tot.

Un cop a dalt el cotxe ja podrem anar directament a Fort Augustus. L’interès en aquesta població radica en l’existència del canal de Caledonia o Caledonian Canal, una via navegable que connecta la costa oriental a Inverness, amb la costa occidental a Corpach prop de Fort William. Té un recorregut al voltant de 100 kilòmetres des del nord-est al sud-oest. Només un terç de la seva longitud és artificial mentre que la resta està formada per diferents llacs, el Loch Dochfour, el Loch Ness, el Loch Oich i el Loch Lochy. En el seu recorregut artificial hi ha 29 rescloses, quatre aqüeductes i 10 ponts en el curs del canal. És tot un espectacle veure passar un vaixell per les rescloses.

A Fort Augustus també hi ha un centre d’interpretació del Canal de Caledonia, al costat de la riba nord del canal. També hem trobat interessant a Fort Augustus, una botiga-exposició, anomenada “The Clansman Center”, on hi ha una recreació d’eines i objectes en una sala, de la vida dels clans escocesos. Hi ha personatges en viu, i una botiga. Obren cada dia durant els mesos estivals, de 10:30h a 17:00h.

Agafarem el cotxe i ja anirem per la carretera de la riba est del llac, la qual és una carretera més secundaria i local, la B862. La nostra pròxima parada serà una preciosa cascada rodejada d’exuberant vegetació. Es tracta de Falls of Foyers, ubicada en el poble que li dóna nom, Foyers. Per arribar fins a ella es deixa el cotxe a un aparcament habilitat a la carretera, i s’ha d’agafar un camí que baixa en innumerables graons fins arribar a la cascada. El camí és curt i apte per a tots els públics.

Com es veu a la fotografia, la cascada està ubicada en un espectacular congost. Llavors, la caminada continua fins a les vores del llac Ness per a un circuït curt i tranquil abans de retornar al punt d’inici. Nosaltres simplement només arribarem fins a la cascada. Hem de creuar el carrer des de l’aparcament i passar per la porta de l’esquerra, enfront a la botiga i la cafeteria (que porten el nom de Falls of Foyers). Segueix el camí esgraonat costa avall a l’esquerra, ens mantenim a l’esquerra en un creuament per arribar al punt de vista superior, amb una vista des de la tribuna de les cascades principals. Llavors continuem costa avall per arribar a un segon mirador. Tota la resta ja serà pujada quan tornem.

Ens queda l’últim tram de la ruta, i sota el meu punt de vista, el més bonic per gaudir de meravelloses vistes sobre el llac. Si alguna cosa té bona Escòcia per fer una ruta en cotxe és que hi ha espais on parar-se a la carretera, cada pocs kilòmetres. Aprofita’ls i gaudeix del paisatge.

La carretera, en aquest tram va completament enganxada a la riba est del llac Ness. És molt fàcil obtenir grans vistes si a més disposes d’espais per deixar el cotxe. La carretera, en aquest tram ha canviat de nomenclatura. En el tram de Foyers a Dores, de 12 milles, es diu B852, i va paral.lela al llac Ness.

La última parada dins el llac Ness serà el petitíssim poble de Dores. És un lloc per a gaudir, passejar per la petita platja de còdols i relaxar-se amb les vistes.

Ens aturem aquí a Dores, per mirar l’espectacle de les vistes del llac Ness des de la seva platja. També hi ha algunes botigues de records i alguns pubs per prendre alguna cosa.

I continuem la ruta, ara ja fora de l’àmbit del llac Ness i les seves vistes. La intenció és anar a visitar un emplaçament amb molta història. N’hi ha dos a prop, i per això faríem l’un o l’altre en funció del temps que disposéssim. Aquí, els descriurem a tots dos i només caldrà triar si es dóna el cas. Els dos estan molt a prop l’un de l’altre, a 14 milles de Dores.

Primer anirem a visitar els Clava Cairns, que son un conjunt de cambres funeràries i cercles de pedra de 4000 anys d’antiguitat. L’emplaçament és molt bonic, entre boscos. El què molts no saben és que a 2km de Culloden, junt al riu Nairn, s’amaga un lloc evocador que es remunta a la prehistòria: els Clava Cairns.

Tal vegada la paraula cairn (que prové del gaèlic escocès carn) et soni perquè, avui en dia, s’utilitza per a descriure petits túmuls de pedres que s’alcen en molts dels llocs d’Escòcia, des de les cimes de muntanyes fins a les ribes de llacs. Però, els cairns son també grans estructures de pedra que en l’antiguitat s’utilitzaven per marcar els llocs de sepulcre. Aquests monuments funeraris es construïen seguint diverses estructures, i els Clava Cairns les combines de forma única.

Es tracta de tres enormes muntanyes rocoses disposades en forma d’anell i rodejades per cercles de pedres. Fixa’t en que, a més, els anells presenten dues formes diferents:

• Els tres contenien una cambra funerària en el centre però…
• Dos d’ells (el nord-est i el sud-oest) conten amb un passadís que connecta el nucli de l’anell amb l’exterior.

Encara que avui només sobreviu la base, i per lo tant semblen anells sense sostre, tens que imaginar-los coberts per una volta. El passadís era la única forma d’entrar i sortir. Aquest tipus de cairn es coneix com “passage cairn”, o tomba de corredor.

• En canvi, l’anell central és una estructura tancada, sense cap passatge que permeti accedir al centre. Es coneix com a “ring cairn” o anell anular.

En aquest racó sagrat del bosc, entre frondosos arbres i estructures mil.lenàries, és inevitable sentir que viatges enrere en el temps. Els Clava Cairns son un lloc màgic, però també intrigant: qui va construir aquestes tombes, i qui descansava en elles? Perquè la forma d’anell i perquè els cercles de pedres?

Mil i un enigmes enfront a unes poques respostes. Sabem que els Clava cairns (coneguts també com Balnuaran of Clava) es remunten a uns 4000 anys enrere.

• Encara que el conjunt en el que et trobes és el més famós, en la regió d’Inverness i el Moray Firth existeixen unes 50 estructures d’aquest tipus. En els Clava Cairns sobreviuen tres anells, però és probable que inicialment en fossin més.
• L’origen. Fixa’t en que moltes de les pedres contenen marques en forma de cassoleta: és possible que, abans d’utilitzar-se per construir tombes, les pedres formessin part d’un altre lloc sagrat. O potser fossin part de les llars que s’aixecaven en aquest lloc, ja que les excavacions demostren que, abans de convertir-se en un cementiri, les terres foren llar de cultius.

• El solstici d’hivern. Un dels aspectes més intrigants dels Clava Cairns és que estan alineats amb el capvespre del solstici d’hivern. Els anells estan disposats formant una línia que va de nord-est a sud-oest. En els dos anells que contenen un passadís, aquest mira també cap al sud-oest. Inclús els menhirs dels cercles segueixen un ordre similar, amb els més alts orientats cap al sud-oest i els més baixos col.locats en el cantó oposat.

Aquesta alineació no és casual: d’aquesta manera, la llum del capvespre penetra en els cairns durant el solstici d’hivern, igual que hi passa en la fascinant cambra de Maeshowe, a les illes Òrcades.

A penes es coneix res sobre la comunitat que va construir les cambres, però alguna cosa està clara: el solstici d’hivern tenia una simbologia especial.

• Els habitants de les tombes. Per desgràcia, les restes humanes trobades en aquests sepulcres no han arribat fins als nostres dies, i per lo tant, no tenim pistes de qui descansava en els Clava Cairns. Però, tenint en compte la mà d’obra necessària per aixecar aquestes estructures, i que en els sepulcres s’enterrin molt pocs cossos (tal vegada 1 o 2 en cada cairn), es creu que degueren ser persones destacades dins de la comunitat.

• Tots aquests fets porten a pensar que tal vegada els Clava Cairns complissin altres funcions a més de la funerària. És possible que allí es portessin a terme rituals?

• Mil.lenis d’ús. Encara que els tres anells principals es construïssin al voltant del 2000 a.C., se sap que el cementiri es va reutilitzar quasi un mil.leni més tard. En aquesta època, es varen afegir altres monuments més petits, com un “kerb cairn”(un anell de pedres molt petit).

L’entrada als Clava Cairns és gratuïta.

L’alternativa a la visita als Clava Cairns, és tal com hem dit, la batalla de Culloden (Culloden Battlefield), que es troba al costat. El lloc és escruixidor: El Culloden Battlefield, les terres ermes on es va realitzar la batalla que va acabar en una devastadora derrota per els jacobites escocesos.

Passeja entre paisatges esquitxats de les petites pedres en homenatge als clans i et costarà creure que un lloc tant assossegat guardi tant de dolor. Si ets fan de la sèrie Outlander, aquest lloc és un dels imprescindibles a veure en una ruta per Escòcia.

És un lloc cuidat per el National Trust for Scotland. Visita el poderós i commovedor lloc de l’últim aixecament dels jacobites, la última i més esquinçadora batalla campal que es lliurarà en terreny britànic. Explora el centre de visitants interactiu, mira artefactes fascinants d’ambdós costats de la confrontació i experimenta la batalla en el nostre cine envolupant immersiu.

El 16 d’abril de 1746, l’aixecament jacobita final va arribar a un punt crític. Els partidaris jacobites, que buscaven restaurar la monarquia Estuardo als trons britànics, es varen reunir per lluitar contra les tropes governamentals del Duc de Cumberland. Fou la última batalla campal en terreny britànic i, en menys d’una hora, varen morir al voltant de 1500 homes, més de 1000 d’ells eren jacobites.

El centre de visitants de Culloden, molt investigat, estimulant i sensible, que es troba al costat del camp de batalla, presenta artefactes d’ambdós costats de la batalla i exhibicions interactives que revelen el rerefons del conflicte. S’erigeix com un monument i una guia per un dia crucial en la història. Descobreix com una sanguinària baralla que va durar només una hora, va canviar la vida en les Terres Altes per sempre.

Una visita a Culloden és una experiència commovedora. Les làpides marquen les tombes de cents de membres del clan que donaren la seva vida per la causa jacobita; una fita commemorativa de 6m d’alçada honra als caiguts; i un silenci inquietant sovint cau sobre el salvatge Drummossie Moor: no hi ha escapatòria a les emocions que evoca Culloden.

Els horaris d’accés a Culloden durant els mesos d’estiu son de les 9:00h a les 17:00h, i els preus son de £11 pels adults i el passi familiar £27.

Havent visitat l’última de les atraccions del dia, només queda tornar a l’allotjament d’Inverness a descansar de les emocions i el cansament sofert en un dia tant intens.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (80,6 milles amb 2h i 36min):