Era el primer dia sencer que estàvem a Finistère, i el primer dia seria un dia molt complet. La nostra intenció era explorar la zona del Cap Sizun. El Cap Sizun és un promontori que forma l’extrem occidental de Cornouaille, al departament de Finistère. Els llocs més coneguts d’aquesta regió, i que voldríem visitar en el dia d’avui son el Pointe du Raz, el Pointe du Van, i entre aquests dos punts, la badia des Trépassés. Ja ho veieu, avui és un dia totalment al costat de la naturalesa, és un dia molt panoràmic i paisatgístic, com a nosaltres que ens agraden molt aquests dies. Acabaríem el dia visitant Locronan a fons, i quedant-nos a sopar allà mateix, per veure el poble de nit.
Sortíem ben d’hora cap a la Reserva del Cap Sizun, un emplaçament a uns 15 kilòmetres de les Pointes (du Raz i du Van).
En el 1959, quan les colònies d’aus es van veure amenaçades en la costa de Goulien, Michel-Hervé Julien va crear allí una reserva natural. En el 1973, el Departament de Finistère es converteix en propietari de la major part del terreny i confia la seva gestió a Bretagne Vivante-SEPNB. Avui, segueix sent el soci privilegiat de la reserva. Aquesta última, de fet, abasta els penya-segats i illetes més riques del Cap Sizun.
Fou durant 25 anys un lloc d’estudi i investigació científica. Des de la seva creació, la reserva va estar oberta al públic, fent novament un paper pioner en l’educació de la naturalesa en Bretanya.
En un entorn excepcional d’alts penya-segats de granit i flors de bruc, les aus marines de mar obert nien aquí cada primavera.
Aquesta estona que vam estar a la reserva, va ésser com un aperitiu de tot lo què venia després. El paisatge era magnífic, amb els seus penya-segats, el color del mar i els ocells niant…una passada de lloc.
Vam agafar el cotxe ja per anar al primer dels dos caps, la pointe du Van, que ens quedava més a prop. En principi és la punta més secundària de les dues (Pointe du Van i Pointe du Raz), però això no vol dir que no valgui la pena anar-hi.
Vam aparcar en un aparcament resguardat de les puntes i que està a uns 10-15 minuts caminant a la Pointe du Van. Hi ha un camí circular que voreja la punta, i si es fa, és una mitja hora de caminada al voltant de penya-segats (uns 1600 metres) i l’onatge que es trenca contra les roques. La Pointe du Van es troba en l’extrem meridional de la badia de Douarnenez, per sobre de la famosa Pointe du Raz. A l’igual que la seva veïna, ofereix magnífics paisatges amb un cap agrest assotat permanentment pels vents. La pista mal traçada que rodeja aquesta punta brinda unes belles vistes de la costa.
La Pointe du Van es considera la germana petita de la Pointe du Raz. Té unes vistes espectaculars de l’horitzó. La Pointe du Van és un lloc salvatge i remot i fa com de guardiana de la immensa badia que hi ha al mig, la badia des Trepassés (badia dels morts).
Està una mica més protegida de l’onatge que la Pointe du Raz. La Pointe du Van ofereix una cara més suau, menys irregular però que protegeix amb orgull l’entrada a la badia de Douarnenez gràcies als penya-segats que s’eleven a més de 70 metres d’alçada. Exposada a la intempèrie, és una terra de paisatges erms i argelagues, brucs i falgueres, coneguda per el seu sublim panorama i la seva emblemàtica capella, Saint They, catalogada com a monument històric. Ens vam acostar a l’ermita de Sant They i el paisatge que es veu és espectacular. Es pot allargar la passejada fàcilment fins a l’ermita de Sant They.
Des d’aquí, la vista impressiona i captiva: es pot contemplar la pointe du raz, el far de la Vieille i la Ile de Sein per un cantó, i per l’altre, Menez-Hom, la badia de Douarnenez, el Cap de la Chèvre i la Pointe du Pen-Hir en la península de Crozon.
Quan vam acabar la passejada circular i vam llençar no sé quantes fotografies, era el moment d’agafar el cotxe i anar a aparcar a la platja de la Badia des Trépassés. També hi havia la possibilitat de fer el camí dels duaners i anar a peu a la platja, però en el plànol indica que hi ha uns 3km, que son uns 60 minuts per aquest terreny, i no volíem malgastar forces per tot el què vindria després. Des de la Baie des Trepassés també es pot anar a peu a la Pointe du Raz, son uns 2,5km (uns 50 minuts). Vam aparcar a la mateixa carretera un bon tros amunt, ja que l’aparcament estava petat de gent. Ens va tocar anar pel costat de la carretera uns 5-10 minuts fins a la platja de la badia.
La Baie des Trépassés, o badia dels morts, és una badia del cap Sizun a la costa oest de Finistère. La badia està situada entre Pointe du Raz i Pointe du Van, i té una àmplia platja de sorra i és un lloc molt popular per practicar surf.
Malgrat el seu nom sinistre, la platja està plena de vida: degut al fort onatge de l’Atlàntic, s’ha convertit en un destí preferit per molts surfistes que venen aquí per agafar la onada. El litoral arenós descendeix gradualment cap a l’aigua, passant al mateix fons arenós suau sense pedres ni algues. No hi ha una infraestructura ben desenvolupada a la platja, per lo que és millor cuidar les gandules i para-sols amb anticipació. Hi ha un Hotel-restaurant que està a prop de la sorra, on es podrà gaudir d’una impressionant ració de gelats i entrepans.
Al 2016, un grup local d’artistes va dibuixar un enorme mandala en la sorra, un símbol geomètric simètric complex, un “mapa de l’espai”, anomenat “Som l’Oceà”. Aquesta bonica obra d’art es suma al misteri de la platja i la sensació de que el límit de les paraules passa aquí. Nosaltres, a part de banyar-nos en unes aigües molt fredes, també vam fer algun dibuix a la sorra, molt més efímer, per això.
S’hi estava molt bé a la platja, perquè el vent que feia no era gaire fort i les temperatures no gaire elevades. Vam fer un pícnic i després de dinar ens en vam anar a buscar el cotxe per acostar-nos a la Pointe du Raz.
Per arribar a la Pointe du Raz tenies de deixar el cotxe a un aparcament ubicat a 800 metres de la punta. Hi havia tota una infraestructura construïda entorn a aquest monument. En el lloc de l’aparcament, hi havia unes casetes d’obra que feien la funció de botigues de souvenirs. Hi havia un restaurant, uns lavabos, una sala d’exposicions i la Maison du Site (el centre de visitants). També des d’aquí surten busos llançadora per la gent que no pot o no vol fer el camí a peu, que van a parar al far/semàfor de la Pointe du Raz. Hi ha la possibilitat de fer el camí central (el recorregut ràpid), que son uns 800m (15 minuts) i un camí costaner, que és el què vam fer nosaltres, que tardes un xic més (vam tardar uns 30 minuts), fent un total de 1700 metres fins al Far/Semàfor de la Pointe du Raz. Des del Far/Semàfor encara has de baixar una mica més fins arribar realment a la Pointe du Raz. Nosaltres, després d’aparcar el cotxe, vam fer xino-xano el camí costaner (marcat de color blau en el plànol), i per la tornada vam agafar un bus llançadora, ja que la Carla li feia mal el peu i no volíem forçar.
La Pointe du Raz és un promontori que s’estén a l’Atlàntic des de l’Oest de Bretanya. Porta el nom de Raz de Sein, el perillós tram d’aigua que hi ha entre aquesta i l’illa de Sein.
Passejar per la punta del Raz
La punta del Raz, que porta el distintiu de Grand Site de France, és una obra mestra de la naturalesa. Entre onades i roques abruptes, la bellesa salvatge d’aquesta punta que marca l’extrem oest de França et fascinarà. En aquest lloc Finistère és digne del seu nom: et sentiràs lluny, molt lluny, pràcticament, en la fi del món. Sens dubte, un espectacle imponent. Assotada pels vents i les onades, la punta del Raz està coberta de landes salvatges. Els seus penya-segats de setanta metres et reserven unes increïbles vistes panoràmiques podent admirar la Illa de Sein i el far quadrat de l’illot de la Vieille, i si el cel està net, distingiràs el mític far de Ar Men. Els dies de tempesta, quan els elements es desencadenin, l’espectacle és impactant!
En aquest lloc el Finistère justifica plenament el seu nom: el fi de la terra es celebra amb una desfilada de caps i promontoris que s’encaren amb el mar. Aquest litoral culmina en les mítiques puntes del Raz i del Van. Després de les vastes extensions marines, les terres interiors presenten un aspecte distès.
Declarada com “Gran Lloc de França”, la punta del Raz s’eleva a uns 70 metres d’alçada. Esculpida per l’oceà i els vents, només per ella ja mereix la pena viatjar a la regió. Enfront d’ella, el far quadrat de l’illot de la Vieille, encès en 1887, fou automatitzat en 1995. Més enllà de les roques indòmites i del mar esmeralda, el panorama sobre l’horitzó marí permet admirar l’Ila de Sein i, si el cel està net, el far de Ar Men.
El cap és també l’hàbitat de nombroses aus, entre les quals s’hi troba la famosa gavina “reidora”. Protegida des de 1996, la Punta del Raz conserva l’ecosistema d’aquestes espècies. Els horaris de la Maison de la Pointe du Raz et du Cap Sizun durant els mesos d’estiu son de les 10:30h a les 19h. El preu de l’aparcament és de 6,50€ per cotxe, i el preu del bus llançadora és de 1€ per persona i viatge.
No sé fins a quina hora ens hi vam estar, però crec que hi vam estar més de 2 o 3 hores, contemplant l’espectacle del mar i de les onades, amb les vistes privilegiades des de la Pointe du Raz. Quan en vam tenir prou, vam anar a veure les botigues de souvenirs i el Centre d’Interpretació, per no deixar-nos res. Finalment, vam agafar el cotxe i vam posar rumb a Locronan.
A Locronan ens va ésser molt fàcil aparcar. A l’estiu habiliten molts aparcaments als voltants del poble, i en un d’ells ens hi vam aparcar. Es paga un import fixe de 4,00€ per vehicle, i els horaris de funcionament de l’aparcament son de 9:30h a 18:00h. Les autocaravanes paguen uns 6,00€. Locronan ha entrat en els exclusius clubs dels “Petits Pobles amb Caràcter” i “els Pobles més bonics de França” amb arguments contundents. No ens va costar gens trobar les raons, quan caminàvem a peu per la plaça central i admiràvem les seves meravelloses cases i el seu pou.
Locronan és un autèntic model de l’arquitectura bretona i un dels millors llocs per veure les famoses processons religioses conegudes com a “Troménies”. La vella ciutat de granit es troba al voltant de la plaça, amb un bonic pou i edificis renaixentistes. Aquests son el testimoni del període de prosperitat que va tenir el poble gràcies al teixit del lli i de la lona per a la fabricació de veles de vaixells. Locronan és el conjunt arquitectònic més bonic de la Baixa Bretanya, amb una bonica església del segle XV, edificis de pedra dels segles XVI i XVII, i magnífics carrerons que desemboquen en aquesta bonica plaça amb un pou. El poble ha estat el decorat de moltes pel·lícules, com “Les Chouans” de Phillippe de Broca, que fou filmada aquí en 1988, amb Sophie Marceau, Lambert Wilson i Philippe Noiret. Aquí també es va filmar “Tess” de Roman Polanski amb Nastassja Kinski en 1979. Això es deu a que la ciutat sembla sorgir del passat, de fet, els cables de l’electricitat estan tots soterrats i els símbols del present estan ocults per donar-nos la impressió que estem visitant un poble d’una altra època.
Situat en la vessant occidental d’una petita muntanya de 298 metres, i dominant la plana de Porzay i la badia de Douarnenez, no és d’estranyar que aquest lloc fos ocupat per els romans. Locronan es va convertir ràpidament en un important creuament entre les carreteres de Carhaix, Pointe du Raz, Quimper i la Península de Crozon. Aquesta situació ideal entre la costa i l’interior de la Bretanya el va dotar d’una importància estratègica. L’origen del poble es remunta a la creació d’un priorat benedictí fundat per el Compte de Cornouaille a principis del segle XI. Però en el segle XIII Locronan es va convertir en la capital del teixit, especialment de lones per a veles, i també de lli i cànem. En aquesta època cada casa tenia el seu propi taller per a teixir; i el poble va començar a exportar per tota Europa i inclús al Nou Món… les expedicions dels productes s’efectuaven des de Port-Rhu.
Més tard, en el segle XVIII, Locronan es va convertir en el principal subministrador de la famosa Companyia de les Índies, a Port-Louis i Lorient, creada en 1719, i que fabricava els velams dels vaixells de comerç i de la Marina Reial. Després, Brest i Angers, amb millor representació en la Cort Reial, li varen fer la competència en la fabricació de lones.
La Troménie
Locronan també és famosa en Bretanya per els seus perdons, una processó religiosa excepcional. Es celebra en tota la regió, però la més famosa és la de Locronan, anomenada “la Troménie”.
Cada 6 anys, entre el segon i el tercer diumenge de juliol, es celebra “La Grande Troménie”, amb els peregrins seguint en processó els estendards religiosos al so dels tambors. És, sens dubte, la processó més bonica de Bretanya, amb un recorregut de 12 kilòmetres, amb dotze estacions i nombroses parades fins arribar a la capella en la cima de la muntanya de Locronan, on hi ha la cadira de Saint-Ronan, un bloc de granit amb propietats curatives… Els altres anys se celebra la petita Troménie, de 6km, que cada any reuneix a centenars de peregrins procedents de tota la Bretanya.
La Troménie son els perdons de Saint-Ronan, un monjo irlandès que es va refugiar a Armòrica (l’antic nom de la península de Bretanya) i qui, segons explica la llegenda, va viure aquí des del segle VI fins a la fi dels seus dies com un ermità. Es diu que va ésser ell qui va portar el cristianisme a la zona, encara que a vegades una mica barrejat amb antics ritus dels druides cèltics. De fet, la ruta de la processó de Troménie és la mateixa que ja varen seguir aquests avantpassats, els celtes, i que dóna a la processó un aire especial místic i atemporal.
El poble de Locronan
La plaça principal està dominada per l’església de Sant Ronan del segle XV i per la capella de Penity del segle XVI, les quals formen un bonic conjunt arquitectònic. Aquests llocs religiosos estan adornats amb boniques estàtues. Aquí es pot veure també el púlpit tallat de fusta que ens recorda la vida de Ronan i les voltes de pedra. En la capella es troba la efígie funerària de Sant Ronan, una tomba de roca sobre sis àngels amb una estàtua de Sant Miquel i també una pietat policromada de fusta amb quatre figures.
Al costat de l’església, la Grande Place està rodejada de catorze residències, antigament habitades per oficials del rei, notables i rics mercaders de lona. L’Hôtel Gautier és l’edifici més antic de la Plaça. Aquí també podrem veure l’Hôtel de la Compagnie des Indes, i el Bureau des toiles on els mercaders certificaven les seves lones.
Aquest petit poble és també conegut avui per les seves botigues d’artesania, tallers de vidre, escultura i art, que podrem descobrir passejant pels seus carrerons. Una visita a la Maison des Artisans i al Museu ens ajudarà a comprendre millor la seva història. La muntanya de Locronan culmina a 289m, una alçada suficient per a gaudir de vistes panoràmiques increïbles de la badia de Douarnenez i la península de Crozon. Al seus peus, Sainte-Anne-la-Palud estén les seves dunes.
Quan vam visitar Locronan, vam anar primer a l’Oficina de Turisme ubicada a una altra plaça, la Place de la Mairie, i ens varen donar un plànol amb uns recorreguts marcats. Vam fer el recorregut vermell, que es diu el Circuït de la descoberta, i té una durada de 35 minuts, o això és el què posa. Vam veure tots els imprescindibles, un darrera l’altre.
Les visites imprescindibles que s’han de fer a Locronan son:
- La Grand Place: rodejada de mansions de granit dels segles XVII i XVIII, i carrers limítrofs
- L’església del priorat Saint-Ronan del segle XV
- La capella de Penity, dels segles XV i XVI
- La font monumental Saint-Eutrope del segle XVII
- La capella Notre-Dame-de-Bonne-Nouvelle, dels segles XV i XVII, amb les seves vidrieres de A. Manessier
- La muntanya de Locronan – Plas ar Horn: Capella Ar Soñj, esplèndida vista panoràmica a 289m.
Vam acabar de veure la posta de sol des de dalt de la muntanya de Locronan, a prop de la capella de Plas-Ar-Horn. Un cop fosc, vam baixar a la plaça de l’església per anar a sopar. El lloc escollit és el restaurant-creperia Ty Coz, de la mateixa plaça de l’església. El recomanem, ja que va ésser el nostre lloc preferit pels àpats a Locronan.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (93,70km amb 2h) . |
Viatges amb família low cost 
Deixa un comentari